dijous, 28 de gener del 2010
Joc literari. Jesús M. Tibau
dijous, 26 de novembre del 2009
Club de fans de Un amor peligroso

A l'Aula Oberta som "fans" de la famosa saga Un amor peligroso (Crepúsculo, Luna Nueva, Eclipse, Amanecer). Vampirs (Joana Regolf Zaragoza)
Al Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i fins i tot el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.
Al segle XVIII es produeix un auge en la creença en els vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupa també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (d'aquí la creença que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de ràbia (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).
Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxúria, que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia, per això se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.
Característiques
- Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals.
- No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida.
- La decapitació pot matar-los.
- La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles.
- Els ullals creixen amb la visió d'una víctima.
El mite dels homes llop sembla originari d'Europa, i estava molt vinculat amb altres supersticions i la màgia negra. El mite és essencialment masculí i, entre les causes de que un ésser humà es convertís en home llop, les més freqüents eren les següents:
· Ingerir certes plantes vinculades tradicionalment amb els llops i la màgia negra.
· Beure en el mateix lloc on ho hagués fet un llop. · Cobrir amb la pell d'un llop. · Dormir nu a la llum de la lluna plena.
· Utilitza una peça feta de pell de llop.
· Adquirir la capacitat de transformar-se en llop mitjançant màgia i sortilegis.
· Ser el setè fill d'una família i no ser batejat (veure Lobizón).
· Ser mossegat per un altre Home Llop. Aquesta darrera forma era la més comú.
· Tenir relacions sexuals amb un home llop.
dilluns, 23 de novembre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
EL RACÓ LITERARI
TEXTOS NARRATIUS
La Melanie Martín i las seva súper imaginació...
El petit drac roig
Tinc una gran il·lisió perquè el naixement està a uns minuts d'ocórrer . Jo seré testimoni del gran aconteixement. Poc a poc veig com la delicada bellesa surt lentament plena d'energia. La closca va caent en trossos grans i cada cop es veu millor. Els ulls rojos impactans, preciosos; les escates d'un roig com el foc; dues banyes daurades que encara han de créixer; les petites ales que van sorgint de l'esquena...Una preciosa cria de drac roig neix davant els meus ulls, al costat d'un gran salt d'aigua, junt a la seva mare. D'aquí poc temps el petit drac creixerà fins arribar a ser una bèstia gegantina amb una força espectacular, com la de la seva mare. També serà amic meu, ja que l'he vist néixer. Vull veure com es converteix en un drac impressionant.
Andrea Luna ha escrit un text molt tendre....
Els cadellets
Tinc una gran il·lusió. La gossa de la meva cosina ha tingut cadellets, són Bull Dog's anglesos. N'hi ha de blancs i de marrons, i quasi no obren els ulls.
D'aquí dos setmanes o tres, quan ja els puguem separar de la mare, podré quedar-me'n un. El que vulgui. La més petita de totes m'ha agradat més.
Quan tenen gana i van tots cap a la mare per menjar, ella s'espera, i quan quasi tots acaben
llavors va ella. Sempre va tot sola, no es que això m'agradi, però m'ha cridat més l'atenció. Pareix molt tranquil·la.
Joana ha escrito un texto narrativo fabuloso...
La leyenda de la luna
Melanie ahora ejercita su imaginación en lengua castellana...
El peligro de la noche
La luna llena apareció entre las espesas nubes negras que inundaban el cielo en plena noche. El silencio se desvaneció con los aullidos de la bestia, formando una banda sonora escalofriante.
Su cuerpo, cambiando bruscamente en cuestión de segundos... su piel, desgarrándose de tal forma que parecía un jersei roto; su mandibula aumentaba exageradamente y con ella sus enormes colmillos. Sus mú0sculos cada vez se veían más poderosos... sus ojos oscuros, penetrantes, y esa mirada paralizadora. Su grandeza e inteligencia con su espectacular fuerza... El pelo crecía como el fuego en un bosque, su agresividad cada vez se hacía más fuerte y sus ansias de comer eran desesperadas. El finísimo olfato y el desarrollado oído le alertaban que una figura le obserbaba inmóbil mientras realizaba la transformación. Esto es un gran error, ya que la velocidad es aliada de la bestia y el Licántropo al ver que le obserbaba empezó a acercarse para azechar a su presa... preferentemente.... los humanos.
Eric ha escrito un texto narrativo en tercera persona "de miedo"...
La casa encantada
Melanie escribe en primera persona un texto narrativo de tema amoroso...
Un suspiro sale desde el fondo de mi alma sin poder evitarlo... mis ojos visualizan su bello rostro dejándome perpleja con mi mente en blanco. Un fuerte golpe en el pecho me hace reaccionar y observar la figura con atención y curiosidad. Sus cabellos oscuros como la misma noche alborotados bailando al son del viento, la figura de su cara morena, fina y preciosa, sus ojos como dos diamantes negros relucientes y cautivadores, esa mirada tan dulce, sincera y seductora... Voy perfilando con la mirada en contorno de sus labios perfectos mientras las horas parecen detenerse y el silencio invadiendo el lugar. Veo como poco a poco se me acerca con cuidado sin dejar de quitar la mirada de mis ojos, claros y atónitos por la imagen reflejada en ellos. Mi corazón está a punto de estallar mientras su mano acaricia mi cara con suavidad y dulzura. Sus, labios sólo a unos centímetros de los míos, y yo intentando controlar mis impulsos. Noto como lentamente va deslizando su mano con respeto por mi espalda hasta llegar a mi cintura, agarrándome con fuerza contra su pecho musculoso. Se acerca pausadamente hacia mi... hasta rozar sus labios con los míos dándome un beso apasionadamente el cual activó mís sentidos despertando el amor que siento por él...corespondiéndole el beso...
TEXTOS DESCRIPTIUS
Melanie dibuja con sus palabras un paisaje nocturno
El paisaje nocturno nos enseña un bonito lugar. La luna llena brilla con todo su esplendor junto a sus acompañantes las estrellas reflejadas en el mar. Una majestuosa montaña se puede ver desde el pueblo que se encuentra en el campo, en la parte más baja. La campana de la gran torre en médio del pueblo suena enérgicamente mientras el viento mueve delicadamente las hojas de los árboles, dejando a la vista un largo camino, que nos lleva a la orilla donde la marea está tranquila.
Wilson describe el mismo paisaje...
En este paisaje veo una luna grande acompañada de una estrellas brillantes. También hay un pueblo rodeado de árboles y pinos enormes. Veo un camino muy largo, y un lago rodeado de palmeras en el que se refleja las estrellas y la luna. Las montañas, grandes y rocosas, envuelven el pueblo.
Andrea plasma lo que ha visto en una foto
En esta imagen puede verse un cielo oscuro y estrellado, con una gran luna llena en la parte derecha de la foto que ilumina también el pueblo pequeño, de tan sólo siete u ocho casitas, rodeadas de árboles y pinos muy altos. Parece una zona montañosa, ya que pueden verse en las dos partes de la foto unas pequeñas montañas o peñas. A primera vista parece un lugar muy tranquilo, con mucho campo y espacio para poder salir o para poder cultivar.
Joana también ha descrito el mismo paisaje
En este paisaje nocturno se puede observar la luna y un cielo estrellado. Mirando a los lados se ve una montaña y posiblemente una peña. Más abajo también se ve un largo camino y un río. También se puede ver un pequeño pueblo con árboles en el que todo el mundo está descansando. Los hermosos rayos de de la luna llena iluminan el pueblo. Si te fijas bien, puedes ver algo que parece el mar, el desierto o nieve, pero es un bosque.
Wilson fa una descripció de la seva habitació com si fos un lloc màgic
La meva habitació és un espai molt gran, tan gran com l'univers. A dintre s'hi pot trobar de tot. El llit on dormo és plega i es desplega, sembla un acordió. A les prestatgeries hi tinc tantes coses que no acabaria mai de nombrar-les. Per exemple, una tele, revistes, llibres, diccionaris, un equip de música, una play, una colecció de cotxets, i molts i molts de secrets. De dia entra molta llum per la finesta; per la nit l'habitació es converteix en el meu refugi perquè em sento segur i molt agust.
Un/a alumno/a anónimo/a se ha inspirado en el amor...
Escogiste el día,
el momento
y el lugar inadecuado.
Miradas y más miradas,
hice lo incorrecto...
pasar de ti...
Hoy me arrepiento,
me hubiese gustado mirarte a la cara,
a los ojos...
¡al corazón!
Responderte adecuadamente a tu pregunta,
estar contigo un ratito más...
Ahora me doy cuenta...
me arrepiento
y me arrepentiré toda la vida...
Es demasiado tarde.
Quizás ya me habrás olvidado,
aunque yo sigo pensando en ti,
en ese día,
en ese momento,
en ese lugar...
Sólo me queda tu recuerdo...
Y algo más que decirte...
¡TQ!
Eres lo que siempre deseé y que creía que no encontraría, ya que dudaba de tu existencia, eres la luz que me ilumina cuando estoy a oscuras y el guía que me enseña por donde caminar, eres el que tapa los agujeros para que no me caiga y me proteje de cualquier peligro o amenaza. Eres el que me quiere por lo que soy y no por como quiere que sea, el que no llora para no derrumbarme y me hace reír cuando estoy triste. Eres el que está a mi lado en lo bueno y en lo malo, el que me respeta con sinceridad, haciendo que me respeten, eres el principe de mis sueños, el motivo por el que mi corazón está lleno de fuerza para latir día a día. Eres el tesoro más valioso que ha existido nunca y que nadie pudo encontrar jamás, eres el que me arropa cuando hace frío y me cubre cuando llueve, el que me aconseja respetando mi opinion y mi punto de vista, eres el que forma parte de mis sueños, de mi vida y de mi ser, el que me enseñó que la felicidad es real, el que no me tapa los ojos delante de la verdad, el que me cuida y me mima cada segundo de mi vida. Eres el sol que me despierta y la luna que me duerme, el día que me alegra y la noche que me apasiona, eres el amor de mi vida que me robó el corazón pidiéndome permiso, el que forma parte de mí y el dueño de mi alma. Eres el que con una mirada me explica todo sin decir nada, el que me levanta cuando me hundo y el que sufre en silencio para que yo no sufra, eres la razón de mi vida y de mi existencia. Tu respiración es mi oxígeno, si dejas de respirar me ahogo. Tú eres el responsable de mis emociones y alteraciones de los sentidos, mi corazón está en tus manos, si lo dejas caer no puedo vivir, mi vida eres tu... si te vas desaparezco...
Descripció
Hola a Tothom!
Rosa Royo
Tutoria
Immersió al món laboral
PRIMERES IMPRESSIONS
La meva primera experiència laboral...
Em dic Alex Tifrea Mitrea, faig 4t d’ESO ( Aula Oberta) al Ramon Berenguer IV
Treballo a l’àrea de serveis socials i la meva responsable és Marita Ramírez.
El lloc on treballo jo és una oficina i vaig allí en dilluns, dimarts i dimecres des de les 12:00 a les 14:00 h. Quan vaig allí faig fotocòpies, retallo fulls, arxivo cartes i documents i vaig a buuscar el que em demanen a un altra oficina.
Estic mol bé a l'oficina, la gent d’allí són molt “enrotllats” i passa ràpid l’estona. A vegades em deixen descansar o mirar alguna cosa a l’ordinador.
Em dic Andrea Luna, estic a l’Ajuntament treballant al despatx dels regidors. Allí estic amb el regidor d’esports i joventut, Josep Vallés; amb la regidora d'Educació, Isabel Ferré, amb el regidor de noves tecnologies i mitjans de comunicació, Sisco Fosh, i amb Laia Subirats, que és la regidora de serveis socials i participació ciutadana. Allí estic sovint amb Melanie. De moment ens han manat feina sobre les beques de transport per als estudiants amb bones notes. Allí mirem que no falti cap paper, mirem també que les notes dels estudiants siguin bones i contem els diners que es gasten durant tot un any amb els tiquets de bus, metro o tren. De moment només hem fet això i fins que no ho acabem suposo que no ens manaran res més. M’agrada el lloc on estic, i la gent d’allí es porta molt bé en nosaltres.
Em dic Joana Regolf, tinc catorze anys i estic fent quart d’ESO a l’Aula Oberta de l’IES Ramon Berenguer IV.
Estic fent les pràctiques a la regidoria de cultura. Quan acabe em donaran un diploma conforme he fet aquestes pràctiques.
Al lloc on treballo em manen feines diverses, com ara enganxar etiquetes per a exposicions, enganxar més etiquetes per a enviar-les a les agendes culturals o a la gent que les demana. Contesto al telèfon, preparo una base de dades sobre alguns actes festius, preparo sobres per a enviar cartes a modistes i altres persones i passo a net documents de reunions.
Em dic Melanie Martín, tinc 16 anys i estic estudiant 4t d’ESO a l’IES Ramon Berenguer IV, a l’Aula Oberta.
En el meu horari habitual hi ha 6 hores a la setmana de pràctiques fora de l’institut i quan acabarem el curs ens donaran un diploma conforme hem estat fent unes determinades tasques.
Treballo a l’ajuntament, a l’àrea de premsa i protocol que està situada a la primera planta de l’edifici, i també a l’àrea de regidors que està a la planta baixa.
A premsa i protocol estic fent coses mol devirses: fer esquemes per ordinador, fer fotocòpies dels diaris de premsa, repartir-los per diferents calaixos i carpetes, també faig llistes de col.legis amb l’exel...Amb els regidors, en canvi, no faig tantes feines, en aquest moment estic comprovant tots els arxius de les beques per a estudiants amb companyia de l’ Andrea, una altra alumna de l’Aula Oberta. També busquem informacio per l’ordinador i rebem trucades telefòniques.
Em dic Ivan Llambrich Roman, estic a l'aula oberta. Faig 4t d'ESO. Tinc 16 anys. Treballo a l'àrea d'esports a les picines. Quan vaig a les picines a fer les pràctiques anem sempre a buscar primer a Vicent, que és el que ens ensenya totes les coses que hem de fer. De monent fem: tallem branques d'arbres, posem unes pegatines a uns tubs d'aigua per a veure en quina direccio van. Tambè col.loquem uns cables d'electricitat i desmuntem coses amb destornilladors. Ara hem de pintar ferros rovellats.
Em dic Eric Segarra Fortuño , estic a l’Aula Oberta i faig 4t d’ ESO. Tinc 15 anys.
Treballo a l’àrea d’esports, concretament a les piscínes.
Tots els dies quan arrivem ens ve l’ancarregat del manteniment de les piscínes, Vicent. Ell és el que ens mana la feina que hem de fer. Aquest dies em fet feines de posar pegatines , anar a arreglar els arbres , lijà i i llimpia en disolvent els feros rovellat i deixàr los preparats per a pintar . I la setmana que bé, hem de tallar la gespa i plantar-ne de nova perquè n’hi ha poca i també haurem de pintar els ferros rovellats que vam lijar.
Em dic Hasnae, tinc 16 anys, estic estudiant4t d’ESO al Ramon Berenguer .Vaig a l’Aula Oberta. Faig pràctiques 6 hores a la setmana, entro a les 12.00 i surto a les14.00 hores. El que faig es cuidar als nens perquè no es fassin mal, que no es barallin entre ells. A les 12.30 agafo els nens que es queden a dinar i els porto al menjador, els poso el pitet i els assec a la taula i els vaig donant de dinar. Al acabar els porten al lavabo, els netejo i els porto a dormir.
Em dic Wilson, tinc 15 anys, estudio a l’IES Ramon Berenguer IV, aquest any estic a l´Aula Oberta i traballo a l´àrea de Serveis Socials. la meva encarregada és Marita. Entro a les 12:00h i surto les 14:00h. El que faig és fer fotocòpies i estar a l’ordinador revisant documents de la Generalitat, del gencat.cat (Serveis Socials).
.jpg)