dilluns, 8 de novembre de 2010

Un dia vaig sortir al carrer a les 5:ooh de la tarde i vaig anar a entreno de futbol. Quan vaig sortir de l'entreno vaig anar a la rotonda per a sortir del poble va ocórrer un accident que no podien entrar ni sortir per culpa de l'accident, van tardar unes 3 hores sense poder passar cap cotxe.Perque si no se'ls podien colar fàcilment qualsevol cotxe que portés drogues, si hagués un control no passarien tants.

Hia algun problema en aquesta situacio?qui el te?quin es el problema de cadascun?
Si.
El dos homes de l'accident.
El noi que s'ha saltat el ceda al paso.

quines possiblitats d'alternatives tenen?
Denunciar- lo al que ha fet la infracció.

Quines consequències tindrà cadascuna d'aquestes altenatives?
denunciar-lo o vore quin anava més rapid i denunciar-lo.

Òscar García.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Infidelitat

El fi de setmana passat a Tortosa estava amb el meu tio al parc i , al costat hi havia una parella de novios. De pronte, ve una xica i li comença a dir paraulotes a l'altra xica que estava amb el noi que al semblar no era la novia del xic. L'altra que va vindre sí era la novia del xic.S'han començat a pegar,tirant-se del pèl i dient-se de tot. Dient que li havia robat lo novio mentre estava sortint amb ella.Va arribar la policia per a separar-les.

Hi ha un problema en aquesta situació?
Sí , el té el xic perquè surt en dues xiques a la vegada.


Quines possibilitats hi ha?
Que trie una de les dues xiques o que les deixe a les dues.


Quines consequències hi ha?
Si tria una de les dues xiques l'altra s'enfadarà i tornaran a barallar-se.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

La baralla.

Era un dissabte a la nit,estàvem allí a la metro.Cap a les 3 de la matinada un xic va espentejar sense vulguer a un amic meu,i el meu amic va començar a insultar-lo,aleshores es va iniciar la baralla.I un altre amic es va posar per mig per a separar-los però no va poder.

Teoran Lorena Alexandra


-Hi ha un problema en aquesta situació?Qui el té?Quin és exactament el problema de cadascú?
Si, el meu amic i el que el va espentejar.
Que un xic va espentejar un amic meu sense voler.
-Quines possibilitats alternarives té el xic?Enumera totes les que s'acudeixen.
El xic que el va espentejar demanar-li perdó.
-Quines consequències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?
Si el xic li hagués demanat perdó no s'hagués arribat a barrallar-se.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Les separacions

Una dona amb dos fills va deixar a l'home fa tres o quatre setmanes, perquè ella afirma que no l'estima. Ell plorant li deia que tornés amb ell, però ella li va dir que no podia, perquè no res sentia per ell, sols amistat. Al local que tenien algú va escriure en permanent negre a una taula el nom d'ella i el nom d'un noi, i el mateix al cotxe d'ella amb pintura blanca. Ella va dir que ell era l'infidel amb cada cambrera que treballava al bar. Ella li deia que la deixara en pau, que li donava el bar i la casa per a ell i que podria tindre als nens quan ell vulgués.Però ell li deia als nens que la vigiléssin i que li regiressin el mòbil. Ara fa dos dies ell va intentar atropellar-la amb el cotxe quan anava amb la seva germana, però per sort van pugué arribar a entrar dins de casa, ell va picar-li amenaçant-la, insultant-la, molt greu dient-li que la matarà, que més val que se'n vaigue molt lluny. Ella va grabar la conversa. Se'n va anar al poble de la seva mare però ell ho va saber i la truca dient-li que sabia a on estava. I ella quan va arribar a Amposta él va denunciar i va ensenyar la grabació, llavors él van tancar un dia, i ara va solt.


Estefania Palanques Prats

1.Hi ha un problema en aquesta situació? Qui el té? Quin és exactament el problema de cadascú?-I tant que sí.-Ell, ella, els nens i els familiars.-Ell per no pogué controlar-se, ella per haver-lo marejat tant i haver-li sigut infidel. Els nens, per veure i patir tot això tan jovenets i les famílies per estar sempre esperant què pot passar i com acabarà.
2.Quines possibilitats alternatives té l'home? Enumera totes les que se t'acudeixen.Ell demanar ajuda a algun psicòleg, o inclús a algun amic, i oblidar-se poc a poc d'ella, i pensar abans d'actuar.
3.Quines conseqüències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?Anar al psicòleg és molt difícil perquè aquest noi és molt impulsiu i es pensa que el tractaran com un "loco", els amics tampoc perquè es pensa que el mentiran i intentar oblidar-la no pot perquè vol que estigue morta.

Sis contra un.

Fa dos caps de setmana vaig assistir a una baralla a dalt a les discoteques hi havia un grup de gitanos que estàven al principi bé i tot però després un d'ells va espentejar a un home sense motiu, el segurata els va treure a fora i es van continuar barallant.

D'un moment a l'altre tots els gitanos van anar a per este home i li van donar dos punyalades i va arribar la Policia local , els mossos d'esquadra, els gitanos es van escapar i la Policia no va puguer fer res.

Evelyn Castillo


1-Hi ha un problema en aquesta situació ?Qui el tè?Quin és exactament el problema de cadascú?

Sí. Els gitanos i l'home.Que un dels gitanos va espentejar a un home.


2-Quines possibilitats alternatives tenen?Enumera totes les que se t'acudeixen.

Els gitanos no haurien de haver atacat aquell home sense motiu i aquell home no hauria d'haver continuat la barralla si no intentar parlar en ells.


3-Quines conseqüències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?

Si els que van començar no fossin atacat a l' home sense motiu no hi hauria baralla i si aquell home hagués intentat parlarlar en els altres tot no hauria arribat on va arribar.

Enfadar-se

Ma germana s'havia anat a jugar amb un cosí que viu al costat, ella ens va vindre dient que menjaria allà, així doncs ells dos estàven jugant però el seu cosí s'en va avorrir de jugar i li va demanar que vingués ma germana a jugar a la ''Wii'', però ella com no escolta mai no es va adonar lo que li deia i es va quedar sola.
Així que va veure que no hi era ell i ma germana s'en va anar a casa plorant com si fosigue una font dient-hi que aquet s'havia anat, però el seu cosí va vindre al cap de 5 minuts dient-hi que s'havia anat a dalt a jugar amb la maquineta, però ella es va enfadar i no el volia perdonar.



-N'hi ha un problema en aquesta situació?
Si.
-Qui té el problema?
Que ma germana no escoltava.
-Quina solució posaries?
Explicar-li que no fa falta que s'enfadi per una cosa tan petita.

Alejandro López

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Conseqüéncies de l'alcohol

En la nit del dissabte, vaig presenciar una escena poc amistosa un noi que no anava molt bé, va agarrar-se a un amic seu. Aquest en veure que hi havíen noies mirant -lo li va dir: "Ets marica,oi? "el noi borratxo al sentir aquestes paraules sortir de la boca del seu amic doncs li va dir: "desgraciat!" i es van començar a barallar i van intervenir els mossos. I això em va fer pensar:
en tothom es pot confiar? Això sempre serà una pregunta sense resposta.

Quin és el problema? Que el noi borratxo tindria que tranquil.litzar-se i intentar deixar de fer el capcigrany.

Qui te el problema? El noi borratxo.

Quines alternatives hi ha? Que el noi borratxo deixés de beure o que el seu amic l'ajudés.

Sergi García Tomàs

dilluns, 26 d’abril de 2010

Un altre joc, més textos!

A l'abril en Jesús M. Tibau ha proposat un joc que ens ha interessat molt. Hem creat contes a partir d'un diàleg que s'adjunta al seu blog. Aquí us deixem els nostres textos narratius sobre el mar...

Joana Regolf

Lluita desesperada

Per moltes vegades que li demanés ella no em donava motius perquè no anés al mar, així que no vaig escoltar-la i em vaig endinsar amb la meva petita barca per veure els preciosos dofins que sempre que anava nedaven prop de la barca. Tot i que em vaig adonar que venia una tempesta per l’horitzo, tots aquells pensaments sobre la tempesta van marxar del meu cap quan els vaig veure venir tan alegres, fent xibarri, i al mateix temps saltaven per la vora de la meva barca i em remullaven. Quasi va passar una hora quan vaig sentir un tro no molt lluny d’allí. Al cap d’uns segons la tempesta ja estava allí i jo no podia fugir.

Un minut, una onada i ja estava submergit a l’aigua. El pitjor era que no podia sortir per culpa del corrent. Vaig perdre el coneixement i quan pensava que ja estava mort vaig sentir les onades del mar que em tocaven els dits i sentia la brisa marina acaronant el meu rostre i allà, en la llunyania, vaig veure els dofins que estaven allí i m’havien salvat d’una lluita desesperada contra la mar. Jo sé que si no hagués estat per ells no hagués sortit viu d’aquella lluita.

Eric Segarra

El gran ensurt

Una tarde, un grup d’amics van anar a la platja dels Eucaliptus a banyar-se a la mar.Era una tarde molt calurosa, però la mar estava molt revolta, hi havien onades de fins a tres metres d’alçada. Un dels nois que anava amb el grup es va voler banyar i una onada se’l va emportar cap a dins, al fons del mar. Tots els amic es van posar a cridar demanant ajuda i un dels companys va entrar dins la mar per poder-lo ajudar. A ell, per sort, no se’l va emportar cap ona però tampoc el va poder agafar i va sortir de la mar. Al cap de cinc minuts va arribar l’equip de salvament i amb un vaixell petit van poder agafar el noi i treure’l cap a la costa i així poder-se salvar d’un gran ensurt.

Hasnae Ochen

La mar

Ja era massa tard per dir-li que no vagi a la mar. Encara que li digui sé que no em farà cas. Ell estava decidit a anar a pescar amb el seu amic tot i que no en sap de pescar. A la fi l’amic el passa a buscar per casa, ell encara està preparant la xarxa i el material. Quan acaba, baixa les escales corrents, sense dir ni adéu. Se’n van anar amb el seu cotxe. Cada vegada que queda poc per arribar es posa més nerviós, arriben, baixen del cotxe, agafen les coses i se’n van. Fa molt de vent, sembla que vaigi a ploure. Van caminant, trepitxa una roca i cau al mar el que no sabia nedar, es va ofegar. El seu amic el va intentar ajudar, però ja era massa tard i se l’ emporta l’aigua.

Melanie Martín

El seu enemic

Ella sabia el risc que corria, però havia d’arreglar un assumpte pendent que portava arossegant des de quan havia aprés a caminar.
No tenia intenció d’arribar prompte a casa, ni tampoc d’intentar resoldre-ho en dos minuts, però no es volia fer enrere, la decisió estava presa.
Caminava intentant no pensar gaire, ella sabia que si li donava voltes potser la faria canviar d’opinió, tornant a fracassar un cop més.
Sentia el soroll de les ones, s’estava apropant, i els nervis li recorrien per tot el cos com el maquillatge que s’escampa pel rostre quan plou.
Va arrivar, la mar estava mol alterada, i les ones sonaven de forma amenaçadora. Un record s’escapava del pensament, el record de quan ella quasi s’ofega de petita perquè no sabia nedar, el panic que va tenir llavors i del cual encara el té i que no va poder superar. Quan va reaccionar i es va escapar de les urpes del pasat, va fa el cor ford i es va llança decidia a perdre la por al mar. Es submergia completament, va obrir els ulls dificultosament per l’espessor de l’aigua. Veia com lentament el pànic desapareixia deixant anar el pes d’una vegada per totes.
Va sortir de l’aigua i va respirar profundament, la posta de sol era preciosa com el mar, al ja havia perdut la por.

Andrea Luna

Mar endins

Tot va començar un matí de maig, quan van demanar-li que els acompanyés perquè un dels seus homes no hi podia assistir.
La veritat és que no en tenia massa ganes, era molt perillós posar-se a navegar amb aquell temps, però ho havia de fer, per molt poques ganes que en tingués necessitava marxar i portar alguns diners a casa.
Tot va anar bé fins que es va fer fosc, els mariners van voler descansar i tan sols ell i un altre noi van quedar-se desperts per si els hi pasaba alguna cosa. A mitja nit, les coses que portaven a bord (cordes, xarxes, caixes...) van començar a caure cap a un dels costats. Era tot com si s’estessin efonsant, no podien creure-ho. Van despetar a tothom i van poder veure que a un dels costats del vaixell hi tenien un forat per on els hi entrava l’aigua. Portaven dues bengales, en van fer volar una però va sortir fallida, s’havia banyat amb l’aigua que hi anava entrant poc a poc, i cada segon que pasaba, més aigua hi entrava i més avall se n’anava el vaixell. Van haver de posar-se a sobre de la superestructura i de la xemeneia que eren els llocs mes alts que quedaven sense que els cobrís.
Al cap d’una bona estona, van veure un vaixell apropar-se, però no sé que hagués estat millor que passés, que s’enfonsessin o que els trobessin aquells pirates tant perillosos que van robar-los tot el material i els van segrestar. Demanaven més de 15 milions si volien veure’ls un altre cop a les seves cases.

Alex Tifrea

Els amics pescadors

Hi havia uns amics pescadors que sempre paraven a posar gasoil, menjar, beure i descansar a una illa.
Un dia va arribar un pescador i plovia molt fort. Va anar a menjar i a dormir, després va tornar al seu vaixell i es va trobar un amic seu que ell pensava que acabava d’arribar i li va dir si volia anar a fer un cafè o un te. L’amic li va dir que no, que llavors mateix se’n volia anar perquè com plovia hi devien haver molts peixos i ell necessitava guanyar diners.

L’amic li va dir que era mol perillós anar-se’n mentre està plovent, i li va dir que anessin els dos a prendre algo i després anirien a pescar. L’amic deia que no, ell volia anar en aquell moment perquè hi havien més peixos i ell necesitava pescar-ne molta quantitat.

dijous, 18 de març de 2010

Seguim amb els jocs literaris!

Una vegada més em participat amb els nostres escrits a un dels jocs literaris de Jesús M. Tibau.
Vam veure una escena de la mítica pel·lícula Gilda i llavors hem escrit uns textos breus que a continuació adjuntarem:

MELANIE MARTÍN: Sobren les paraules...

Mentre m’ estava preparant al meu camerino, després d’una llarga actuació musical, van topar a la porta. M’estava areglant els cabells i el meu ajudant va entrar amb dos homes més. Vaig aixecar la meva melena ondulada i rossa quan va dir el meu nom, la meva mirada es va quedar clavada en un dels homes, que també es va quedar bocabadat mirant-me.
El meu ajudant d’escena em va explicar que aquells dos homes eren productos de música i semblava que estaven interesats en la meva veu. Em van fer algunes propostes, mol interesants; però jo no em vaig assabentar gaire de lo que m’explicaven perquè centrava tota la meva atenció en els preciosos ulls de color mel, brillants, de William que tampoc em treia els ulls de sobre. En aquell moment no hi havia res que m’interessés més que estar al costat d’aquell galant. M’avia enamorat iremediablement de la seva mirada seductora y captivadora. És clar que vaig aceptar la seva proposta quan em van explicar que William seria el que m’acompanyaria allà on anés a gravar.

ANDREA LUNA: Molt més que una mirada

Estava al meu camerí, acabant d’assajar l’actuació teatral que havia de representar en deu minuts, quan de sobte em van topar a la porta.
Uns ulls brillans que expressaven admiració van mirar-me intensament amb moltíssima atenció. -Gilda? -Em va preguntar amb sorpresa. Quan vaig contestar es va quedar bocabadat, sense paraules.

No sé si va ser la meva mirada, la meva bellesa o van ser els meus cabells, bé, fos el que fos, aquella forma d’observarme va ser molt més que una mirada.
Amb tan sols aquells dos segons vaig sentir una mena de formigueig dintre la meva panxa, vaig sentir-me atreta per aquell noi. Des de llavors crec amb l’amor a primera vista.

WILSON OYOLA: Impactat per la seva sensualitat

Jo em vaig quedar paralitzat per la seva sensualitat i la seva bellesa física. Quan vaig entrar per la porta, la seva mirada em va arribar fins al cor com si em digués que la estimés i que l’agafés per besar-la.
Ella va sentir el mateix per mi, al cap d´un moment ella se sentia molt feliç, igual que jo. Els dos ens vam presentar, ella es deia Gilda i jo, Peter. També vam estar parlant sobre com cantava i ballava, molt bé. Sobretot quan movia la seva cintura al ritme de la música. Ella em mirava fixament i em vaig decidir i la vaig besar. Aixó va ser amor a primera vista.


ERIC SEGARRA: Una passejada pel riu

Em trobo amb una noia a l’habitació , una noia d’una altura normal , morena i amb una mirada preciosa. Quan la vaig veure em vaig quedar bocabadat, no s’havia què feia aquesta noia tan guapa a la meva habitació i li vaig preguntar. Ella em va dir que s’havia trobat la porta oberta i va entrar per veure com era l’habitació , jo no em vaig enfadar i, és clar, al veure aquesta noia tan guapa la volia conéixer millor i li vaig proposar anar a fer una volta, ella em va dir que sí i vam anar-nos-en.
Vam anar per la vora del riu. Era molt bonic perquè s’estava fent fosc i la lluna es reflexava al riu. Jo notava que m’havia enamorat només amb la mirada que em va fer. Amb això ja en vaig tindre prou per enamorarme cegament. Vam estar parlant i coneixent-nos i ella, crec, que en aquell moment també va sentir alguna cosa per mi.
Vam trobar un banquet i ens vam asseure, vam començar parlant i jo tan enamorat li vaig fer un petó i em vaig apartar. En un primer moment vaig pensar que em pegaria una galtada i se n’aniria però no va ser així, quan em vaig apartar ella em va agafar del coll de la camisa i em va besar i llavors tot el que vam fer va ser màgic.
Ens vam fer novios i al cap d’uns dos anys d’estar sortint li vaig demanar de casar-nos i em va dir que sí.
Ens vam casar i vam ser feliços, molt feliços


ALEX TIFREA:
Una mirada màgica

Una vegada, fa molts d’any, una cantant famosa sempre actuava per la nit al mateix teatre. Ella tenia molts admiradors, però tenia un admirador mol especial, que cada cap de setmana anava a veure-la actuar. No només li agradava la seua veu, sino queli agradava tota ella.

Un dia se la va trobar al vestuari del teatre, ella s’estava posant el vestit, ell no podia dir res quan la va veure,i va sentir que era la persona més especial per a ell.
Ell l’estava mirant però no podia dir res , i ella se’l va quedar mirant sense dir-li res tampoc.
Al cap d’un moment màgic, ell es va presentar i li va dir que era un gran admirador d’ella, que no es perdia cap espectacle.
Ella es va posar molt contenta, i ell va aprofitar per dir-li que podrien anar a sopar després de l’espectacle, ella ss’ho va pensar però li va dir que sí.
Ell la va porta a un bon restaurant, uns dels millors del poble, van sopar i van sortir a passejar pel poble. Quan estaven al cotxe, ell li va dir que li agrada molt i que des del primer dia que la va veure no podia deixar de pensar en ella. Llavors, la noia no savia què dir, no s’ho esperava, però li va agradar que li diguessin això.
Al cap d’una setmana van tornar a quedar i ell volia dir-li que volia alguna cosa seriosa amb ella. Li va dir que sempre volia estar al seu costat, s’havia enamorat i... va ser gràcies a la seva mirada màgica.


JOANA REGOLF: Amor
Vaig estar concentrat en els meus pensaments fins que la vaig veure. Feia molt de temps que no havia tingut aquella sensació tan dolça dins meu. La qüestió era: M’havia enamorat?
Feia temps que no sentia dins meu aquest sentiment; suposo que des que em va deixar la meva antiga promesa. Quan em va deixar vaig jurar que no em tornaria a fixar mai més en una dona, però estava vist que no m’hi podia negar de cap manera...Era massa fort el que m’estava passant. Suposo que havia de tornar a obrir el cor una altra vegada. Sí, era la millor opció.


IVAN LLAMBRICH: Un instant màgic
En Joan anava sempre als teatres per a veure una actriu que es deia Gilda. Era molt bona en la seva professió i ell estava enamorat d’ella i de com actuava.
Era un gran seguidor de la Gilda; no faltava mai a les seves actuacions. El somni de’n Joan era conéixer-la, tindre un record seu per a tota la vida. Un dia van fer una obra molt famosa al poble d’en Joan. Era l’última actuació de l’any allí. En Joan tenia moltes ganes de poder veure a la seva ídol en persona. En Joan, com tots els fins de setmanes anava al teatre del poble perquè li agradava molt, va pensar que era un bon moment per conéixer-la. Llavors ell va preguntar si després de l’actuació que faria la Gilda podria anar a conèixer-la en persona perquè seria un somni. Com els amos del local coneixien molt a en Joan li van dir que li ho preguntarien a ella i si deia que sí la coneixeria. Ell ja es va posar molt nerviós, amb esperança de tindre-la al seu davant. Es va fer de nit, era l’hora de l’actuació de la Gilda. En Joan no va faltar al teatre i els amos, quan va acabar l’espectacle, van presentar la Gilda a un Joan nerviós i fascinat per la seva bellesa, per la seva mirada seductora i per la màgia d’un instant que mai més oblidaria.

HASNAE OCHEN: Amor a primera vista.

Aixeca la melena rossa i es troba amb un noi alt, moreno. Li sembla molt guapo. Té els ulls verds, era molt atractiu. El noi s’havia perdut buscant el servei i va entrar al camerino de la noia, tot perdudet. Es queda mirant a la noia fixament sense llevar-li la mirada del damunt i li pregunta on són els serveis. La noia li indica on son els serveis i esqueden xerrant.

dijous, 28 de gener de 2010

Joc literari. Jesús M. Tibau

Cada mes l'escriptor ebrenc Jesús M. Tibau proposa reptes literaris al seu blog: http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/143e-joc-literari.html
Els alumnes de l'aula oberta han participat aquest mes de gener. Han escrit breus relats seguint les indicacions de l'escriptor. Tots els textos contenen tres substantius acompanyats d'adjectius: "petó", "jaqueta" i "passejada".
MELANIE MARTÍN
El naixement està a uns minuts d’ocórrer i jo seré testimoni del gran aconteixement. M’imagino que l’agafo amb les meves mans i li faig un petó ben dolç. Llavors, poc a poc, veig com la delicada bellesa surt lentament plena d’energia. La closca va caent en trossos grans i cada cop es veu millor. Els ulls rojos, impactans i preciosos; les escates d’un roig com el foc; dues banyes daurades que encara han de créixer; les petites ales que sorgeixen de l’esquena…Una preciosa cria de drac roig neix davant els meus ulls, al costat d’una gran cascada. L’acarono i l’embolico amb la meva jaqueta, esquinçada a causa de les esgarrapades del petitó. D’aquí poc temps el petit drac creixerà, serà una bèstia gegantesca amb una força espectacular i, com la seva mare, també serà amic meu, ja que l’he vist néixer. També el veuré fer-se un drac impresionant. Per la meva ment passen unes imatges: el petit drac i jo caminant junts pel bosc Halow. ¿Hi ha una passejada més intrèpida i apassionant que aquesta? Un any després em dirigeixo al bosc Halow, només jo sé de la seva existència (bé, al menys l’única humana). És un bosc on tot allò que sempre has sommiat existeix: fades, quimeres, hipogrifs... La veritat és que no sé si acabaría de dir-ho tot. Tot i les infinites critaures màgiques que hi ha, només hi vaig amb la intenció de veure el meu amic Dargor, el drac roig.Dargor em va trobar mentre anava cap a la cascada, va guanyar-me al joc de fet i amagar. El vaig acariciar i vam anar a fer un vol, i mai millor dit.
ANDREA LUNA
Aquest matí m’he llevat molt d’hora, i és que ens espera una passejada molt llarga i distreta per aquells caminals que duen a l’ermita.La professora d’història va manar-nos un treball en què havíem d’averiguar el quan, el com i el per què va ser creada quella ermita.Vam pensar que la millor manera de saber-ho era anant-hi, i així ho hem fet, encara que potser ens resulti una mica esgotador. Un olor molt desagradable ens va fer aturar a mig camí, no sabíem d’on venia, però el que sí sabíem bé era que per allí a prop, alguna cosa es cremava.Vam apropar-nos, per veure si podíem fer alguna cosa per aturar-ho, però em va passar quelcom molt desagradable: el suau vent que bufava se’m va emportar la jaqueta nova que la meva àvia m’havia regalat feia tan sols una setmana. Vaig intentar agafar-la, però vaig fer tard, les flames van cremar-la ràpidament.Al tornar a casa no sabia com explicar-ho, em sabia greu dir-li a la meva àvia. Però quan ella va venir a sopar, vaig haver de dir-li. No sabia com, però vaig fer-ho. Em vaig apropar a ella, vaig donar-li un petó molt dolç i li ho vaig contar.
JOANA REGOLF
Tot va començar amb una mirada seva, una mirada que la va deixar paralitzada . I llavors va passar. Una estranya sensació els va invair i es van enamorar.Molt aviat van estar segurs de dir-ho als pares d’ella; i després, als pares d’ell.Van estar molt temps junts i van disfrutar, però al cap d’uns anys les coses van deixar de funcionar.Tal com va començar va acabar: amb una passejada tranquil.la, un calfred, una suau jaqueta... i de comiat, un dolç petó.
HASSNAE OCHEN
L’Arnau i L’Abril es van conéixer una tarde a la platja. Es van agradar i sempre quedaven per estar junts . Un dia van fer una passejada romàntica. Feia un vent horrorós i l`Arnau portava una jaqueta negra . Ell va abraçar l’Abril i li va donar un peto apassionat. Han passat tres anys i encara estan enamorats com el primer dia.
ÈRIC SEGARRA
El dissabte passat, pel matí, vaig anar a comprar-me una jaqueta verda a la botiga “Radical”. La vaig poder estrenar per la tarde; havia quedat amb la meva núvia .Per la tarde, la meva núvia i jo vam quedar per fer una passejada romàntica i així li vaig poder ensenyar la jaqueta nova. Quan li vaig ensenyar li va agradar mol i em va fer un petó dolç.

Descripció

A l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta hi ha un aula "oberta" al món de l'aprenentatge on tots els seus components no només comparteixen un espai físic. També disposen d'aquest bloc que els permet connectar amb tot allò significatiu que els fa créixer una miqueta cada dia.


Hola a Tothom!

Benvinguts al nostre "blog", un espai que amb la vostra ajuda es convertirà en un petit "món" meravellosament útil. Estic segura que ho aconseguirem!
Rosa Royo

Tutoria

Espurna és un lloc on podem intercanviar informació, experiències, somriures, reptes i... moltíssimes coses més.

Immersió al món laboral

Per què no ens expliqueu la vostra experiència laboral?

PRIMERES IMPRESSIONS

La meva primera experiència laboral...

Em dic Alex Tifrea Mitrea, faig 4t d’ESO ( Aula Oberta) al Ramon Berenguer IV
Treballo a l’àrea de serveis socials i la meva responsable és Marita Ramírez.
El lloc on treballo jo és una oficina i vaig allí en dilluns, dimarts i dimecres des de les 12:00 a les 14:00 h. Quan vaig allí faig fotocòpies, retallo fulls, arxivo cartes i documents i vaig a buuscar el que em demanen a un altra oficina.
Estic mol bé a l'oficina, la gent d’allí són molt “enrotllats” i passa ràpid l’estona. A vegades em deixen descansar o mirar alguna cosa a l’ordinador.


Em dic Andrea Luna, estic a l’Ajuntament treballant al despatx dels regidors. Allí estic amb el regidor d’esports i joventut, Josep Vallés; amb la regidora d'Educació, Isabel Ferré, amb el regidor de noves tecnologies i mitjans de comunicació, Sisco Fosh, i amb Laia Subirats, que és la regidora de serveis socials i participació ciutadana. Allí estic sovint amb Melanie. De moment ens han manat feina sobre les beques de transport per als estudiants amb bones notes. Allí mirem que no falti cap paper, mirem també que les notes dels estudiants siguin bones i contem els diners que es gasten durant tot un any amb els tiquets de bus, metro o tren. De moment només hem fet això i fins que no ho acabem suposo que no ens manaran res més. M’agrada el lloc on estic, i la gent d’allí es porta molt bé en nosaltres.

Em dic Joana Regolf, tinc catorze anys i estic fent quart d’ESO a l’Aula Oberta de l’IES Ramon Berenguer IV.
Estic fent les pràctiques a la regidoria de cultura. Quan acabe em donaran un diploma conforme he fet aquestes pràctiques.
Al lloc on treballo em manen feines diverses, com ara enganxar etiquetes per a exposicions, enganxar més etiquetes per a enviar-les a les agendes culturals o a la gent que les demana. Contesto al telèfon, preparo una base de dades sobre alguns actes festius, preparo sobres per a enviar cartes a modistes i altres persones i passo a net documents de reunions.

Em dic Melanie Martín, tinc 16 anys i estic estudiant 4t d’ESO a l’IES Ramon Berenguer IV, a l’Aula Oberta.
En el meu horari habitual hi ha 6 hores a la setmana de pràctiques fora de l’institut i quan acabarem el curs ens donaran un diploma conforme hem estat fent unes determinades tasques.
Treballo a l’ajuntament, a l’àrea de premsa i protocol que està situada a la primera planta de l’edifici, i també a l’àrea de regidors que està a la planta baixa.
A premsa i protocol estic fent coses mol devirses: fer esquemes per ordinador, fer fotocòpies dels diaris de premsa, repartir-los per diferents calaixos i carpetes, també faig llistes de col.legis amb l’exel...Amb els regidors, en canvi, no faig tantes feines, en aquest moment estic comprovant tots els arxius de les beques per a estudiants amb companyia de l’ Andrea, una altra alumna de l’Aula Oberta. També busquem informacio per l’ordinador i rebem trucades telefòniques.

Em dic Ivan Llambrich Roman, estic a l'aula oberta. Faig 4t d'ESO. Tinc 16 anys. Treballo a l'àrea d'esports a les picines. Quan vaig a les picines a fer les pràctiques anem sempre a buscar primer a Vicent, que és el que ens ensenya totes les coses que hem de fer. De monent fem: tallem branques d'arbres, posem unes pegatines a uns tubs d'aigua per a veure en quina direccio van. Tambè col.loquem uns cables d'electricitat i desmuntem coses amb destornilladors. Ara hem de pintar ferros rovellats.


Em dic Eric Segarra Fortuño , estic a l’Aula Oberta i faig 4t d’ ESO. Tinc 15 anys.
Treballo a l’àrea d’esports, concretament a les piscínes.
Tots els dies quan arrivem ens ve l’ancarregat del manteniment de les piscínes, Vicent. Ell és el que ens mana la feina que hem de fer. Aquest dies em fet feines de posar pegatines , anar a arreglar els arbres , lijà i i llimpia en disolvent els feros rovellat i deixàr los preparats per a pintar . I la setmana que bé, hem de
tallar la gespa i plantar-ne de nova perquè n’hi ha poca i també haurem de pintar els ferros rovellats que vam lijar.

Em dic Hasnae, tinc 16 anys, estic estudiant4t d’ESO al Ramon Berenguer .Vaig a l’Aula Oberta. Faig pràctiques 6 hores a la setmana, entro a les 12.00 i surto a les14.00 hores. El que faig es cuidar als nens perquè no es fassin mal, que no es barallin entre ells. A les 12.30 agafo els nens que es queden a dinar i els porto al menjador, els poso el pitet i els assec a la taula i els vaig donant de dinar. Al acabar els porten al lavabo, els netejo i els porto a dormir.

Em dic Wilson, tinc 15 anys, estudio a l’IES Ramon Berenguer IV, aquest any estic a l´Aula Oberta i traballo a l´àrea de Serveis Socials. la meva encarregada és Marita. Entro a les 12:00h i surto les 14:00h. El que faig és fer fotocòpies i estar a l’ordinador revisant documents de la Generalitat, del gencat.cat (Serveis Socials).