dijous, 26 de novembre de 2009

Club de fans de Un amor peligroso


A l'Aula Oberta som "fans" de la famosa saga Un amor peligroso (Crepúsculo, Luna Nueva, Eclipse, Amanecer).

Hem vist la primera part, Crepúsculo, a l'aula, ens hem emocionat amb els personatges, hem engegat debats, hem buscat informació, hem preparat alguna presentació, hem cercat imatges i vídeos i, sobretot, hem gaudit amb la que alguns consideren la millor història d'amor escrita i escenificada.

Vampirs (Joana Regolf Zaragoza)

Al Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i fins i tot el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.
Al segle XVIII es produeix un auge en la creença en els vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupa també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (d'aquí la creença que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de ràbia (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).
Al
Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxúria, que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia, per això se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.

Característiques

- Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals.
- No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida.
- La decapitació pot matar-los.
- La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles.
- Els ullals creixen amb la visió d'una víctima.


Els homes llop (Ivan Llambrich Roman)

L'home llop és també conegut com a licàntrop.En el folklore i la mitologia, un home llop és una persona que es transforma en llop, ja sigui a propòsit o involuntàriament, a causa d'una maledicció o d'un altre agent exterior. El cronista medieval Gervase de Tilbury va associar la transformació amb l'aparició de la lluna plena, però aquest concepte va ser rarament associat amb l'home llop fins que la idea va ser presa pels escriptors de ficció moderna. La majoria de les referències modernes estan d'acord en que un home llop pot ser assassinat si se li dispara una bala de plata, encara que això és producte de la narrativa moderna i no apareix en les llegendes tradicionals. Com a dada addicional, en el folklore es creu també que hi ha hagut una forta rivalitat entre vampirs i homes llop, pel fet que pertanyen a una mateixa raça de criatures. Els home llop, en haver renunciat als poders vampíric per obtenir una forma física superior, es van guanyar el rancor dels seus parents.
El mite dels homes llop sembla originari d'Europa, i estava molt vinculat amb altres supersticions i la màgia negra. El mite és essencialment masculí i, entre les causes de que un ésser humà es convertís en home llop, les més freqüents eren les següents:
· Ingerir certes plantes vinculades tradicionalment amb els llops i la màgia negra.
· Beure en el mateix lloc on ho hagués fet un llop. · Cobrir amb la pell d'un llop. · Dormir nu a la llum de la lluna plena.
· Utilitza una peça feta de pell de llop.
· Adquirir la capacitat de transformar-se en llop mitjançant màgia i sortilegis.
· Ser el setè fill d'una família i no ser batejat (veure Lobizón).
· Ser mossegat per un altre Home Llop. Aquesta darrera forma era la més comú.
· Tenir relacions sexuals amb un home llop.



divendres, 16 d’octubre de 2009

EL RACÓ LITERARI


TEXTOS NARRATIUS

La Melanie Martín i las seva súper imaginació...

El petit drac roig

Tinc una gran il·lisió perquè el naixement està a uns minuts d'ocórrer . Jo seré testimoni del gran aconteixement. Poc a poc veig com la delicada bellesa surt lentament plena d'energia. La closca va caent en trossos grans i cada cop es veu millor. Els ulls rojos impactans, preciosos; les escates d'un roig com el foc; dues banyes daurades que encara han de créixer; les petites ales que van sorgint de l'esquena...Una preciosa cria de drac roig neix davant els meus ulls, al costat d'un gran salt d'aigua, junt a la seva mare. D'aquí poc temps el petit drac creixerà fins arribar a ser una bèstia gegantina amb una força espectacular, com la de la seva mare. També serà amic meu, ja que l'he vist néixer. Vull veure com es converteix en un drac impressionant.

Andrea Luna ha escrit un text molt tendre....

Els cadellets

Tinc una gran il·lusió. La gossa de la meva cosina ha tingut cadellets, són Bull Dog's anglesos. N'hi ha de blancs i de marrons, i quasi no obren els ulls.
D'aquí dos setmanes o tres, quan ja els
puguem separar de la mare, podré quedar-me'n un. El que vulgui. La més petita de totes m'ha agradat més.
Quan tenen gana i van tots cap a la mare per menjar, ella s'espera, i quan quasi tots acaben
llavors va ella. Sempre va tot sola, no es que això m'agradi, però m'ha cridat més l'atenció.
Pareix molt tranquil·la.

Joana ha escrito un texto narrativo fabuloso...

La leyenda de la luna

Muchos le temían, muchos otros le estaban agradecidos. Era un ser alado de piel muy pálida- dicen-, con ojos grises y pelo blanco. Muchos de los que le temían era porque dicen que tenía una parte humana y por desgracia para ellos podía estar a su lado y ni se darían cuenta. Lo único que no sabían de ella era que se sentía sola porque cuando era un ser alado todos se apartaban de su lado por miedo de no saber quién era. Dicen que era una persona que temía a la luna y que un día tuvo que salir de noche y cuando no estuvo atenta tropezó con algo y quedó herida. En el momento en que ella dejó de tener miedo a la luna, la luna misma le concedió un don único al que estaba destinada, y desde entonces utilizó su don para ayudar a los demás manteniendo oculta su identidad.

Melanie ahora ejercita su imaginación en lengua castellana...

El peligro de la noche


La luna llena apareció entre las espesas nubes negras que inundaban el cielo en plena noche. El silencio se desvaneció con los aullidos de la bestia, formando una banda sonora escalofriante.
Su cuerpo, cambiando bruscamente en cuestión de segundos... su piel, desgarrándose de tal forma que parecía un jersei roto; su mandibula aumentaba exageradamente y con ella sus enormes colmillos. Sus mú0sculos cada vez se veían más poderosos... sus ojos oscuros, penetrantes, y esa mirada paralizadora. Su grandeza e inteligencia con su espectacular fuerza... El pelo crecía como el fuego en un bosque, su agresividad cada vez se hacía más fuerte y sus ansias de comer eran desesperadas. El finísimo olfato y el desarrollado oído le alertaban que una figura le obserbaba inmóbil mientras realizaba la transformación. Esto es un gran error, ya que la velocidad es aliada de la bestia y el Licántropo al ver que le obserbaba empezó a acercarse para azechar a su presa... preferentemente.... los humanos.

Eric ha escrito un texto narrativo en tercera persona "de miedo"...

La casa encantada

Había una vez un niño llamado José que queria ir a una casa encantada. Fue a buscar a un amigo llamado Juan que también quería ver la casa encantada . La casa era muy grande , con una puerta de madera quebrada y las ventanas abiertas de par en par a punto de caérseles los cristales . José y juan se fueron a ver la casa encantada , al llegar allí llamaron a la puerta y no contestó nadie , la abrieron y al vieron que la casa estaba muy sucia y con las puertas todas abiertas . Subieron al primer piso y estaba igual que abajo , del miedo que tenían se fueron corriendo y abajo de golpe se cerraron todas las puertas y se encendió el fuego y aparecióun hombre viejo con el pelo amarillento y con una barba sucia . Aquel hombre estaba contento porque le habían hecho una visita , pero José y Juan estaban asustados, al final hablaron con aquel hombre y se hicieron amigos.
-----
Ivan ha escrito una historia con un final triste...
------
El pobre perro
----
Juan estaba con su perro en el parque. Él estaba pasando la tarde como todos los domingos. El perro de Juan estaba comiendo tranquilamente pero Juan se despisto un minuto hablando con el móbil y el perro se puso en medio de la carretera. Se habia escapado y pasó un coche y lo atropelló. Juan fue corriendo hacia el perro y vio que estaba mal herido y se fue corriendo hacia el veterinario de la ciudad. Atendieron rápidamente al perro porque Juan estaba muy nervioso, porque hacia seis años que tenía el perro y lo quería mucho. Él estaba esperando fuera a ver si el médico del animal le decía algo del perro. Tres cuartos de hora más, el veterinario salió y llamó a Juan y le dijo que le tenían que operar de la columna y de una pata o sino el perro no se movería nunca más. El veterinario le dijo que la operación valía dos mil euros y Juan le dijo que no tenía tanto dinero, ya que no tenía trabajo. Entonces Juan le dijo que matase al perro porque no tenía suficiente dinero y que le matase para no sufrir más.


Melanie escribe en primera persona un texto narrativo de tema amoroso...

Un suspiro sale desde el fondo de mi alma sin poder evitarlo... mis ojos visualizan su bello rostro dejándome perpleja con mi mente en blanco. Un fuerte golpe en el pecho me hace reaccionar y observar la figura con atención y curiosidad. Sus cabellos oscuros como la misma noche alborotados bailando al son del viento, la figura de su cara morena, fina y preciosa, sus ojos como dos diamantes negros relucientes y cautivadores, esa mirada tan dulce, sincera y seductora... Voy perfilando con la mirada en contorno de sus labios perfectos mientras las horas parecen detenerse y el silencio invadiendo el lugar. Veo como poco a poco se me acerca con cuidado sin dejar de quitar la mirada de mis ojos, claros y atónitos por la imagen reflejada en ellos. Mi corazón está a punto de estallar mientras su mano acaricia mi cara con suavidad y dulzura. Sus, labios sólo a unos centímetros de los míos, y yo intentando controlar mis impulsos. Noto como lentamente va deslizando su mano con respeto por mi espalda hasta llegar a mi cintura, agarrándome con fuerza contra su pecho musculoso. Se acerca pausadamente hacia mi... hasta rozar sus labios con los míos dándome un beso apasionadamente el cual activó mís sentidos despertando el amor que siento por él...corespondiéndole el beso...


TEXTOS DESCRIPTIUS

Melanie dibuja con sus palabras un paisaje nocturno

El paisaje nocturno nos enseña un bonito lugar. La luna llena brilla con todo su esplendor junto a sus acompañantes las estrellas reflejadas en el mar. Una majestuosa montaña se puede ver desde el pueblo que se encuentra en el campo, en la parte más baja. La campana de la gran torre en médio del pueblo suena enérgicamente mientras el viento mueve delicadamente las hojas de los árboles, dejando a la vista un largo camino, que nos lleva a la orilla donde la marea está tranquila.

Wilson describe el mismo paisaje...

En este paisaje veo una luna grande acompañada de una estrellas brillantes. También hay un pueblo rodeado de árboles y pinos enormes. Veo un camino muy largo, y un lago rodeado de palmeras en el que se refleja las estrellas y la luna. Las montañas, grandes y rocosas, envuelven el pueblo.

Andrea plasma lo que ha visto en una foto

En esta imagen puede verse un cielo oscuro y estrellado, con una gran luna llena en la parte derecha de la foto que ilumina también el pueblo pequeño, de tan sólo siete u ocho casitas, rodeadas de árboles y pinos muy altos. Parece una zona montañosa, ya que pueden verse en las dos partes de la foto unas pequeñas montañas o peñas. A primera vista parece un lugar muy tranquilo, con mucho campo y espacio para poder salir o para poder cultivar.

Joana también ha descrito el mismo paisaje

En este paisaje nocturno se puede observar la luna y un cielo estrellado. Mirando a los lados se ve una montaña y posiblemente una peña. Más abajo también se ve un largo camino y un río. También se puede ver un pequeño pueblo con árboles en el que todo el mundo está descansando. Los hermosos rayos de de la luna llena iluminan el pueblo. Si te fijas bien, puedes ver algo que parece el mar, el desierto o nieve, pero es un bosque.

Wilson fa una descripció de la seva habitació com si fos un lloc màgic

La meva habitació és un espai molt gran, tan gran com l'univers. A dintre s'hi pot trobar de tot. El llit on dormo és plega i es desplega, sembla un acordió. A les prestatgeries hi tinc tantes coses que no acabaria mai de nombrar-les. Per exemple, una tele, revistes, llibres, diccionaris, un equip de música, una play, una colecció de cotxets, i molts i molts de secrets. De dia entra molta llum per la finesta; per la nit l'habitació es converteix en el meu refugi perquè em sento segur i molt agust.


TEXTOS POÈTICS

Un/a alumno/a anónimo/a se ha inspirado en el amor...

Escogiste el día,
el momento
y el lugar inadecuado.
Miradas y más miradas,
hice lo incorrecto...
pasar de ti...

Hoy me arrepiento,
me hubiese gustado mirarte a la cara,
a los ojos...
¡al corazón!
Responderte adecuadamente a tu pregunta,
estar contigo un ratito más...
Ahora me doy cuenta...
me arrepiento
y me arrepentiré toda la vida...
Es demasiado tarde.

Quizás ya me habrás olvidado,
aunque yo sigo pensando en ti,
en ese día,
en ese momento,
en ese lugar...

Sólo me queda tu recuerdo...
Y algo más que decirte...
¡TQ!


Eres lo que siempre deseé y que creía que no encontraría, ya que dudaba de tu existencia, eres la luz que me ilumina cuando estoy a oscuras y el guía que me enseña por donde caminar, eres el que tapa los agujeros para que no me caiga y me proteje de cualquier peligro o amenaza. Eres el que me quiere por lo que soy y no por como quiere que sea, el que no llora para no derrumbarme y me hace reír cuando estoy triste. Eres el que está a mi lado en lo bueno y en lo malo, el que me respeta con sinceridad, haciendo que me respeten, eres el principe de mis sueños, el motivo por el que mi corazón está lleno de fuerza para latir día a día. Eres el tesoro más valioso que ha existido nunca y que nadie pudo encontrar jamás, eres el que me arropa cuando hace frío y me cubre cuando llueve, el que me aconseja respetando mi opinion y mi punto de vista, eres el que forma parte de mis sueños, de mi vida y de mi ser, el que me enseñó que la felicidad es real, el que no me tapa los ojos delante de la verdad, el que me cuida y me mima cada segundo de mi vida. Eres el sol que me despierta y la luna que me duerme, el día que me alegra y la noche que me apasiona, eres el amor de mi vida que me robó el corazón pidiéndome permiso, el que forma parte de mí y el dueño de mi alma. Eres el que con una mirada me explica todo sin decir nada, el que me levanta cuando me hundo y el que sufre en silencio para que yo no sufra, eres la razón de mi vida y de mi existencia. Tu respiración es mi oxígeno, si dejas de respirar me ahogo. Tú eres el responsable de mis emociones y alteraciones de los sentidos, mi corazón está en tus manos, si lo dejas caer no puedo vivir, mi vida eres tu... si te vas desaparezco...




Descripció

A l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta hi ha un aula "oberta" al món de l'aprenentatge on tots els seus components no només comparteixen un espai físic. També disposen d'aquest bloc que els permet connectar amb tot allò significatiu que els fa créixer una miqueta cada dia.


Hola a Tothom!

Benvinguts al nostre "blog", un espai que amb la vostra ajuda es convertirà en un petit "món" meravellosament útil. Estic segura que ho aconseguirem!
Rosa Royo

Tutoria

Espurna és un lloc on podem intercanviar informació, experiències, somriures, reptes i... moltíssimes coses més.

Immersió al món laboral

Per què no ens expliqueu la vostra experiència laboral?

PRIMERES IMPRESSIONS

La meva primera experiència laboral...

Em dic Alex Tifrea Mitrea, faig 4t d’ESO ( Aula Oberta) al Ramon Berenguer IV
Treballo a l’àrea de serveis socials i la meva responsable és Marita Ramírez.
El lloc on treballo jo és una oficina i vaig allí en dilluns, dimarts i dimecres des de les 12:00 a les 14:00 h. Quan vaig allí faig fotocòpies, retallo fulls, arxivo cartes i documents i vaig a buuscar el que em demanen a un altra oficina.
Estic mol bé a l'oficina, la gent d’allí són molt “enrotllats” i passa ràpid l’estona. A vegades em deixen descansar o mirar alguna cosa a l’ordinador.


Em dic Andrea Luna, estic a l’Ajuntament treballant al despatx dels regidors. Allí estic amb el regidor d’esports i joventut, Josep Vallés; amb la regidora d'Educació, Isabel Ferré, amb el regidor de noves tecnologies i mitjans de comunicació, Sisco Fosh, i amb Laia Subirats, que és la regidora de serveis socials i participació ciutadana. Allí estic sovint amb Melanie. De moment ens han manat feina sobre les beques de transport per als estudiants amb bones notes. Allí mirem que no falti cap paper, mirem també que les notes dels estudiants siguin bones i contem els diners que es gasten durant tot un any amb els tiquets de bus, metro o tren. De moment només hem fet això i fins que no ho acabem suposo que no ens manaran res més. M’agrada el lloc on estic, i la gent d’allí es porta molt bé en nosaltres.

Em dic Joana Regolf, tinc catorze anys i estic fent quart d’ESO a l’Aula Oberta de l’IES Ramon Berenguer IV.
Estic fent les pràctiques a la regidoria de cultura. Quan acabe em donaran un diploma conforme he fet aquestes pràctiques.
Al lloc on treballo em manen feines diverses, com ara enganxar etiquetes per a exposicions, enganxar més etiquetes per a enviar-les a les agendes culturals o a la gent que les demana. Contesto al telèfon, preparo una base de dades sobre alguns actes festius, preparo sobres per a enviar cartes a modistes i altres persones i passo a net documents de reunions.

Em dic Melanie Martín, tinc 16 anys i estic estudiant 4t d’ESO a l’IES Ramon Berenguer IV, a l’Aula Oberta.
En el meu horari habitual hi ha 6 hores a la setmana de pràctiques fora de l’institut i quan acabarem el curs ens donaran un diploma conforme hem estat fent unes determinades tasques.
Treballo a l’ajuntament, a l’àrea de premsa i protocol que està situada a la primera planta de l’edifici, i també a l’àrea de regidors que està a la planta baixa.
A premsa i protocol estic fent coses mol devirses: fer esquemes per ordinador, fer fotocòpies dels diaris de premsa, repartir-los per diferents calaixos i carpetes, també faig llistes de col.legis amb l’exel...Amb els regidors, en canvi, no faig tantes feines, en aquest moment estic comprovant tots els arxius de les beques per a estudiants amb companyia de l’ Andrea, una altra alumna de l’Aula Oberta. També busquem informacio per l’ordinador i rebem trucades telefòniques.

Em dic Ivan Llambrich Roman, estic a l'aula oberta. Faig 4t d'ESO. Tinc 16 anys. Treballo a l'àrea d'esports a les picines. Quan vaig a les picines a fer les pràctiques anem sempre a buscar primer a Vicent, que és el que ens ensenya totes les coses que hem de fer. De monent fem: tallem branques d'arbres, posem unes pegatines a uns tubs d'aigua per a veure en quina direccio van. Tambè col.loquem uns cables d'electricitat i desmuntem coses amb destornilladors. Ara hem de pintar ferros rovellats.


Em dic Eric Segarra Fortuño , estic a l’Aula Oberta i faig 4t d’ ESO. Tinc 15 anys.
Treballo a l’àrea d’esports, concretament a les piscínes.
Tots els dies quan arrivem ens ve l’ancarregat del manteniment de les piscínes, Vicent. Ell és el que ens mana la feina que hem de fer. Aquest dies em fet feines de posar pegatines , anar a arreglar els arbres , lijà i i llimpia en disolvent els feros rovellat i deixàr los preparats per a pintar . I la setmana que bé, hem de
tallar la gespa i plantar-ne de nova perquè n’hi ha poca i també haurem de pintar els ferros rovellats que vam lijar.

Em dic Hasnae, tinc 16 anys, estic estudiant4t d’ESO al Ramon Berenguer .Vaig a l’Aula Oberta. Faig pràctiques 6 hores a la setmana, entro a les 12.00 i surto a les14.00 hores. El que faig es cuidar als nens perquè no es fassin mal, que no es barallin entre ells. A les 12.30 agafo els nens que es queden a dinar i els porto al menjador, els poso el pitet i els assec a la taula i els vaig donant de dinar. Al acabar els porten al lavabo, els netejo i els porto a dormir.

Em dic Wilson, tinc 15 anys, estudio a l’IES Ramon Berenguer IV, aquest any estic a l´Aula Oberta i traballo a l´àrea de Serveis Socials. la meva encarregada és Marita. Entro a les 12:00h i surto les 14:00h. El que faig és fer fotocòpies i estar a l’ordinador revisant documents de la Generalitat, del gencat.cat (Serveis Socials).