dilluns, 26 d’abril de 2010

Un altre joc, més textos!

A l'abril en Jesús M. Tibau ha proposat un joc que ens ha interessat molt. Hem creat contes a partir d'un diàleg que s'adjunta al seu blog. Aquí us deixem els nostres textos narratius sobre el mar...

Joana Regolf

Lluita desesperada

Per moltes vegades que li demanés ella no em donava motius perquè no anés al mar, així que no vaig escoltar-la i em vaig endinsar amb la meva petita barca per veure els preciosos dofins que sempre que anava nedaven prop de la barca. Tot i que em vaig adonar que venia una tempesta per l’horitzo, tots aquells pensaments sobre la tempesta van marxar del meu cap quan els vaig veure venir tan alegres, fent xibarri, i al mateix temps saltaven per la vora de la meva barca i em remullaven. Quasi va passar una hora quan vaig sentir un tro no molt lluny d’allí. Al cap d’uns segons la tempesta ja estava allí i jo no podia fugir.

Un minut, una onada i ja estava submergit a l’aigua. El pitjor era que no podia sortir per culpa del corrent. Vaig perdre el coneixement i quan pensava que ja estava mort vaig sentir les onades del mar que em tocaven els dits i sentia la brisa marina acaronant el meu rostre i allà, en la llunyania, vaig veure els dofins que estaven allí i m’havien salvat d’una lluita desesperada contra la mar. Jo sé que si no hagués estat per ells no hagués sortit viu d’aquella lluita.

Eric Segarra

El gran ensurt

Una tarde, un grup d’amics van anar a la platja dels Eucaliptus a banyar-se a la mar.Era una tarde molt calurosa, però la mar estava molt revolta, hi havien onades de fins a tres metres d’alçada. Un dels nois que anava amb el grup es va voler banyar i una onada se’l va emportar cap a dins, al fons del mar. Tots els amic es van posar a cridar demanant ajuda i un dels companys va entrar dins la mar per poder-lo ajudar. A ell, per sort, no se’l va emportar cap ona però tampoc el va poder agafar i va sortir de la mar. Al cap de cinc minuts va arribar l’equip de salvament i amb un vaixell petit van poder agafar el noi i treure’l cap a la costa i així poder-se salvar d’un gran ensurt.

Hasnae Ochen

La mar

Ja era massa tard per dir-li que no vagi a la mar. Encara que li digui sé que no em farà cas. Ell estava decidit a anar a pescar amb el seu amic tot i que no en sap de pescar. A la fi l’amic el passa a buscar per casa, ell encara està preparant la xarxa i el material. Quan acaba, baixa les escales corrents, sense dir ni adéu. Se’n van anar amb el seu cotxe. Cada vegada que queda poc per arribar es posa més nerviós, arriben, baixen del cotxe, agafen les coses i se’n van. Fa molt de vent, sembla que vaigi a ploure. Van caminant, trepitxa una roca i cau al mar el que no sabia nedar, es va ofegar. El seu amic el va intentar ajudar, però ja era massa tard i se l’ emporta l’aigua.

Melanie Martín

El seu enemic

Ella sabia el risc que corria, però havia d’arreglar un assumpte pendent que portava arossegant des de quan havia aprés a caminar.
No tenia intenció d’arribar prompte a casa, ni tampoc d’intentar resoldre-ho en dos minuts, però no es volia fer enrere, la decisió estava presa.
Caminava intentant no pensar gaire, ella sabia que si li donava voltes potser la faria canviar d’opinió, tornant a fracassar un cop més.
Sentia el soroll de les ones, s’estava apropant, i els nervis li recorrien per tot el cos com el maquillatge que s’escampa pel rostre quan plou.
Va arrivar, la mar estava mol alterada, i les ones sonaven de forma amenaçadora. Un record s’escapava del pensament, el record de quan ella quasi s’ofega de petita perquè no sabia nedar, el panic que va tenir llavors i del cual encara el té i que no va poder superar. Quan va reaccionar i es va escapar de les urpes del pasat, va fa el cor ford i es va llança decidia a perdre la por al mar. Es submergia completament, va obrir els ulls dificultosament per l’espessor de l’aigua. Veia com lentament el pànic desapareixia deixant anar el pes d’una vegada per totes.
Va sortir de l’aigua i va respirar profundament, la posta de sol era preciosa com el mar, al ja havia perdut la por.

Andrea Luna

Mar endins

Tot va començar un matí de maig, quan van demanar-li que els acompanyés perquè un dels seus homes no hi podia assistir.
La veritat és que no en tenia massa ganes, era molt perillós posar-se a navegar amb aquell temps, però ho havia de fer, per molt poques ganes que en tingués necessitava marxar i portar alguns diners a casa.
Tot va anar bé fins que es va fer fosc, els mariners van voler descansar i tan sols ell i un altre noi van quedar-se desperts per si els hi pasaba alguna cosa. A mitja nit, les coses que portaven a bord (cordes, xarxes, caixes...) van començar a caure cap a un dels costats. Era tot com si s’estessin efonsant, no podien creure-ho. Van despetar a tothom i van poder veure que a un dels costats del vaixell hi tenien un forat per on els hi entrava l’aigua. Portaven dues bengales, en van fer volar una però va sortir fallida, s’havia banyat amb l’aigua que hi anava entrant poc a poc, i cada segon que pasaba, més aigua hi entrava i més avall se n’anava el vaixell. Van haver de posar-se a sobre de la superestructura i de la xemeneia que eren els llocs mes alts que quedaven sense que els cobrís.
Al cap d’una bona estona, van veure un vaixell apropar-se, però no sé que hagués estat millor que passés, que s’enfonsessin o que els trobessin aquells pirates tant perillosos que van robar-los tot el material i els van segrestar. Demanaven més de 15 milions si volien veure’ls un altre cop a les seves cases.

Alex Tifrea

Els amics pescadors

Hi havia uns amics pescadors que sempre paraven a posar gasoil, menjar, beure i descansar a una illa.
Un dia va arribar un pescador i plovia molt fort. Va anar a menjar i a dormir, després va tornar al seu vaixell i es va trobar un amic seu que ell pensava que acabava d’arribar i li va dir si volia anar a fer un cafè o un te. L’amic li va dir que no, que llavors mateix se’n volia anar perquè com plovia hi devien haver molts peixos i ell necessitava guanyar diners.

L’amic li va dir que era mol perillós anar-se’n mentre està plovent, i li va dir que anessin els dos a prendre algo i després anirien a pescar. L’amic deia que no, ell volia anar en aquell moment perquè hi havien més peixos i ell necesitava pescar-ne molta quantitat.

Descripció

A l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta hi ha un aula "oberta" al món de l'aprenentatge on tots els seus components no només comparteixen un espai físic. També disposen d'aquest bloc que els permet connectar amb tot allò significatiu que els fa créixer una miqueta cada dia.


Hola a Tothom!

Benvinguts al nostre "blog", un espai que amb la vostra ajuda es convertirà en un petit "món" meravellosament útil. Estic segura que ho aconseguirem!
Rosa Royo

Tutoria

Espurna és un lloc on podem intercanviar informació, experiències, somriures, reptes i... moltíssimes coses més.

Immersió al món laboral

Per què no ens expliqueu la vostra experiència laboral?

PRIMERES IMPRESSIONS

La meva primera experiència laboral...

Em dic Alex Tifrea Mitrea, faig 4t d’ESO ( Aula Oberta) al Ramon Berenguer IV
Treballo a l’àrea de serveis socials i la meva responsable és Marita Ramírez.
El lloc on treballo jo és una oficina i vaig allí en dilluns, dimarts i dimecres des de les 12:00 a les 14:00 h. Quan vaig allí faig fotocòpies, retallo fulls, arxivo cartes i documents i vaig a buuscar el que em demanen a un altra oficina.
Estic mol bé a l'oficina, la gent d’allí són molt “enrotllats” i passa ràpid l’estona. A vegades em deixen descansar o mirar alguna cosa a l’ordinador.


Em dic Andrea Luna, estic a l’Ajuntament treballant al despatx dels regidors. Allí estic amb el regidor d’esports i joventut, Josep Vallés; amb la regidora d'Educació, Isabel Ferré, amb el regidor de noves tecnologies i mitjans de comunicació, Sisco Fosh, i amb Laia Subirats, que és la regidora de serveis socials i participació ciutadana. Allí estic sovint amb Melanie. De moment ens han manat feina sobre les beques de transport per als estudiants amb bones notes. Allí mirem que no falti cap paper, mirem també que les notes dels estudiants siguin bones i contem els diners que es gasten durant tot un any amb els tiquets de bus, metro o tren. De moment només hem fet això i fins que no ho acabem suposo que no ens manaran res més. M’agrada el lloc on estic, i la gent d’allí es porta molt bé en nosaltres.

Em dic Joana Regolf, tinc catorze anys i estic fent quart d’ESO a l’Aula Oberta de l’IES Ramon Berenguer IV.
Estic fent les pràctiques a la regidoria de cultura. Quan acabe em donaran un diploma conforme he fet aquestes pràctiques.
Al lloc on treballo em manen feines diverses, com ara enganxar etiquetes per a exposicions, enganxar més etiquetes per a enviar-les a les agendes culturals o a la gent que les demana. Contesto al telèfon, preparo una base de dades sobre alguns actes festius, preparo sobres per a enviar cartes a modistes i altres persones i passo a net documents de reunions.

Em dic Melanie Martín, tinc 16 anys i estic estudiant 4t d’ESO a l’IES Ramon Berenguer IV, a l’Aula Oberta.
En el meu horari habitual hi ha 6 hores a la setmana de pràctiques fora de l’institut i quan acabarem el curs ens donaran un diploma conforme hem estat fent unes determinades tasques.
Treballo a l’ajuntament, a l’àrea de premsa i protocol que està situada a la primera planta de l’edifici, i també a l’àrea de regidors que està a la planta baixa.
A premsa i protocol estic fent coses mol devirses: fer esquemes per ordinador, fer fotocòpies dels diaris de premsa, repartir-los per diferents calaixos i carpetes, també faig llistes de col.legis amb l’exel...Amb els regidors, en canvi, no faig tantes feines, en aquest moment estic comprovant tots els arxius de les beques per a estudiants amb companyia de l’ Andrea, una altra alumna de l’Aula Oberta. També busquem informacio per l’ordinador i rebem trucades telefòniques.

Em dic Ivan Llambrich Roman, estic a l'aula oberta. Faig 4t d'ESO. Tinc 16 anys. Treballo a l'àrea d'esports a les picines. Quan vaig a les picines a fer les pràctiques anem sempre a buscar primer a Vicent, que és el que ens ensenya totes les coses que hem de fer. De monent fem: tallem branques d'arbres, posem unes pegatines a uns tubs d'aigua per a veure en quina direccio van. Tambè col.loquem uns cables d'electricitat i desmuntem coses amb destornilladors. Ara hem de pintar ferros rovellats.


Em dic Eric Segarra Fortuño , estic a l’Aula Oberta i faig 4t d’ ESO. Tinc 15 anys.
Treballo a l’àrea d’esports, concretament a les piscínes.
Tots els dies quan arrivem ens ve l’ancarregat del manteniment de les piscínes, Vicent. Ell és el que ens mana la feina que hem de fer. Aquest dies em fet feines de posar pegatines , anar a arreglar els arbres , lijà i i llimpia en disolvent els feros rovellat i deixàr los preparats per a pintar . I la setmana que bé, hem de
tallar la gespa i plantar-ne de nova perquè n’hi ha poca i també haurem de pintar els ferros rovellats que vam lijar.

Em dic Hasnae, tinc 16 anys, estic estudiant4t d’ESO al Ramon Berenguer .Vaig a l’Aula Oberta. Faig pràctiques 6 hores a la setmana, entro a les 12.00 i surto a les14.00 hores. El que faig es cuidar als nens perquè no es fassin mal, que no es barallin entre ells. A les 12.30 agafo els nens que es queden a dinar i els porto al menjador, els poso el pitet i els assec a la taula i els vaig donant de dinar. Al acabar els porten al lavabo, els netejo i els porto a dormir.

Em dic Wilson, tinc 15 anys, estudio a l’IES Ramon Berenguer IV, aquest any estic a l´Aula Oberta i traballo a l´àrea de Serveis Socials. la meva encarregada és Marita. Entro a les 12:00h i surto les 14:00h. El que faig és fer fotocòpies i estar a l’ordinador revisant documents de la Generalitat, del gencat.cat (Serveis Socials).