EL MEU COSÍ I JO

Un dia vaig pujar a un poble que es diu Alcanar.El tercer dia vaig començar a sortir amb una amiga del meu cosí.Però el meu cosí es va enfadar en mí, jo no sé per què li vaig preguntar
per què s'havia enfadat... encara li dura aquest enfadament.Jo crec que és per la noia però jo no faig molt de cas perquè és una tonteria barallar-nos per una xica.Jo intento arreglar les coses i parlar amb ell però no em parla.


Qui té el problema en aquesta situació? El meu cosí i jo tenim el problema

Posibles alternatives? demanar-li perdó i deixar passar lo que diguen

Un dia vaig sortir al carrer a les 5:ooh de la tarde i vaig anar a entreno de futbol. Quan vaig sortir de l'entreno vaig anar a la rotonda per a sortir del poble va ocórrer un accident que no podien entrar ni sortir per culpa de l'accident, van tardar unes 3 hores sense poder passar cap cotxe.Perque si no se'ls podien colar fàcilment qualsevol cotxe que portés drogues, si hagués un control no passarien tants.

Hia algun problema en aquesta situacio?qui el te?quin es el problema de cadascun?
Si.
El dos homes de l'accident.
El noi que s'ha saltat el ceda al paso.

quines possiblitats d'alternatives tenen?
Denunciar- lo al que ha fet la infracció.

Quines consequències tindrà cadascuna d'aquestes altenatives?
denunciar-lo o vore quin anava més rapid i denunciar-lo.

Òscar García.

Infidelitat

El fi de setmana passat a Tortosa estava amb el meu tio al parc i , al costat hi havia una parella de novios. De pronte, ve una xica i li comença a dir paraulotes a l'altra xica que estava amb el noi que al semblar no era la novia del xic. L'altra que va vindre sí era la novia del xic.S'han començat a pegar,tirant-se del pèl i dient-se de tot. Dient que li havia robat lo novio mentre estava sortint amb ella.Va arribar la policia per a separar-les.

Hi ha un problema en aquesta situació?
Sí , el té el xic perquè surt en dues xiques a la vegada.


Quines possibilitats hi ha?
Que trie una de les dues xiques o que les deixe a les dues.


Quines consequències hi ha?

Si tria una de les dues xiques l'altra s'enfadarà i tornaran a barallar-se.

La baralla.

Era un dissabte a la nit,estàvem allí a la metro.Cap a les 3 de la matinada un xic va espentejar sense vulguer a un amic meu,i el meu amic va començar a insultar-lo,aleshores es va iniciar la baralla.I un altre amic es va posar per mig per a separar-los però no va poder.

Teoran Lorena Alexandra


-Hi ha un problema en aquesta situació?Qui el té?Quin és exactament el problema de cadascú?
Si, el meu amic i el que el va espentejar.
Que un xic va espentejar un amic meu sense voler.
-Quines possibilitats alternarives té el xic?Enumera totes les que s'acudeixen.
El xic que el va espentejar demanar-li perdó.
-Quines consequències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?
Si el xic li hagués demanat perdó no s'hagués arribat a barrallar-se.

Les separacions

Una dona amb dos fills va deixar a l'home fa tres o quatre setmanes, perquè ella afirma que no l'estima. Ell plorant li deia que tornés amb ell, però ella li va dir que no podia, perquè no res sentia per ell, sols amistat. Al local que tenien algú va escriure en permanent negre a una taula el nom d'ella i el nom d'un noi, i el mateix al cotxe d'ella amb pintura blanca. Ella va dir que ell era l'infidel amb cada cambrera que treballava al bar. Ella li deia que la deixara en pau, que li donava el bar i la casa per a ell i que podria tindre als nens quan ell vulgués.Però ell li deia als nens que la vigiléssin i que li regiressin el mòbil. Ara fa dos dies ell va intentar atropellar-la amb el cotxe quan anava amb la seva germana, però per sort van pugué arribar a entrar dins de casa, ell va picar-li amenaçant-la, insultant-la, molt greu dient-li que la matarà, que més val que se'n vaigue molt lluny. Ella va grabar la conversa. Se'n va anar al poble de la seva mare però ell ho va saber i la truca dient-li que sabia a on estava. I ella quan va arribar a Amposta él va denunciar i va ensenyar la grabació, llavors él van tancar un dia, i ara va solt.


Estefania Palanques Prats

1.Hi ha un problema en aquesta situació? Qui el té? Quin és exactament el problema de cadascú?-I tant que sí.-Ell, ella, els nens i els familiars.-Ell per no pogué controlar-se, ella per haver-lo marejat tant i haver-li sigut infidel. Els nens, per veure i patir tot això tan jovenets i les famílies per estar sempre esperant què pot passar i com acabarà.
2.Quines possibilitats alternatives té l'home? Enumera totes les que se t'acudeixen.Ell demanar ajuda a algun psicòleg, o inclús a algun amic, i oblidar-se poc a poc d'ella, i pensar abans d'actuar.
3.Quines conseqüències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?Anar al psicòleg és molt difícil perquè aquest noi és molt impulsiu i es pensa que el tractaran com un "loco", els amics tampoc perquè es pensa que el mentiran i intentar oblidar-la no pot perquè vol que estigue morta.

Sis contra un.

Fa dos caps de setmana vaig assistir a una baralla a dalt a les discoteques hi havia un grup de gitanos que estàven al principi bé i tot però després un d'ells va espentejar a un home sense motiu, el segurata els va treure a fora i es van continuar barallant.

D'un moment a l'altre tots els gitanos van anar a per este home i li van donar dos punyalades i va arribar la Policia local , els mossos d'esquadra, els gitanos es van escapar i la Policia no va puguer fer res.

Evelyn Castillo

1-Hi ha un problema en aquesta situació ?Qui el tè?Quin és exactament el problema de cadascú?

Sí. Els gitanos i l'home.Que un dels gitanos va espentejar a un home.

2-Quines possibilitats alternatives tenen?Enumera totes les que se t'acudeixen.

Els gitanos no haurien de haver atacat aquell home sense motiu i aquell home no hauria d'haver continuat la barralla si no intentar parlar en ells.

3-Quines conseqüències et sembla que tindria cadascuna d'aquestes alternatives?

Si els que van començar no fossin atacat a l' home sense motiu no hi hauria baralla i si aquell home hagués intentat parlarlar en els altres tot no hauria arribat on va arribar.

Enfadar-se

Ma germana s'havia anat a jugar amb un cosí que viu al costat, ella ens va vindre dient que menjaria allà, així doncs ells dos estàven jugant però el seu cosí s'en va avorrir de jugar i li va demanar que vingués ma germana a jugar a la ''Wii'', però ella com no escolta mai no es va adonar lo que li deia i es va quedar sola.
Així que va veure que no hi era ell i ma germana s'en va anar a casa plorant com si fosigue una font dient-hi que aquet s'havia anat, però el seu cosí va vindre al cap de 5 minuts dient-hi que s'havia anat a dalt a jugar amb la maquineta, però ella es va enfadar i no el volia perdonar.



-N'hi ha un problema en aquesta situació?
Si.
-Qui té el problema?
Que ma germana no escoltava.
-Quina solució posaries?
Explicar-li que no fa falta que s'enfadi per una cosa tan petita.

Alejandro López

Conseqüéncies de l'alcohol

En la nit del dissabte, vaig presenciar una escena poc amistosa un noi que no anava molt bé, va agarrar-se a un amic seu. Aquest en veure que hi havíen noies mirant -lo li va dir: "Ets marica,oi? "el noi borratxo al sentir aquestes paraules sortir de la boca del seu amic doncs li va dir: "desgraciat!" i es van començar a barallar i van intervenir els mossos. I això em va fer pensar:
en tothom es pot confiar? Això sempre serà una pregunta sense resposta.

Quin és el problema? Que el noi borratxo tindria que tranquil.litzar-se i intentar deixar de fer el capcigrany.

Qui te el problema? El noi borratxo.

Quines alternatives hi ha? Que el noi borratxo deixés de beure o que el seu amic l'ajudés.

Sergi García Tomàs

Un altre joc, més textos!

A l'abril en Jesús M. Tibau ha proposat un joc que ens ha interessat molt. Hem creat contes a partir d'un diàleg que s'adjunta al seu blog. Aquí us deixem els nostres textos narratius sobre el mar...

Joana Regolf

Lluita desesperada

Per moltes vegades que li demanés ella no em donava motius perquè no anés al mar, així que no vaig escoltar-la i em vaig endinsar amb la meva petita barca per veure els preciosos dofins que sempre que anava nedaven prop de la barca. Tot i que em vaig adonar que venia una tempesta per l’horitzo, tots aquells pensaments sobre la tempesta van marxar del meu cap quan els vaig veure venir tan alegres, fent xibarri, i al mateix temps saltaven per la vora de la meva barca i em remullaven. Quasi va passar una hora quan vaig sentir un tro no molt lluny d’allí. Al cap d’uns segons la tempesta ja estava allí i jo no podia fugir.

Un minut, una onada i ja estava submergit a l’aigua. El pitjor era que no podia sortir per culpa del corrent. Vaig perdre el coneixement i quan pensava que ja estava mort vaig sentir les onades del mar que em tocaven els dits i sentia la brisa marina acaronant el meu rostre i allà, en la llunyania, vaig veure els dofins que estaven allí i m’havien salvat d’una lluita desesperada contra la mar. Jo sé que si no hagués estat per ells no hagués sortit viu d’aquella lluita.

Eric Segarra

El gran ensurt

Una tarde, un grup d’amics van anar a la platja dels Eucaliptus a banyar-se a la mar.Era una tarde molt calurosa, però la mar estava molt revolta, hi havien onades de fins a tres metres d’alçada. Un dels nois que anava amb el grup es va voler banyar i una onada se’l va emportar cap a dins, al fons del mar. Tots els amic es van posar a cridar demanant ajuda i un dels companys va entrar dins la mar per poder-lo ajudar. A ell, per sort, no se’l va emportar cap ona però tampoc el va poder agafar i va sortir de la mar. Al cap de cinc minuts va arribar l’equip de salvament i amb un vaixell petit van poder agafar el noi i treure’l cap a la costa i així poder-se salvar d’un gran ensurt.

Hasnae Ochen

La mar

Ja era massa tard per dir-li que no vagi a la mar. Encara que li digui sé que no em farà cas. Ell estava decidit a anar a pescar amb el seu amic tot i que no en sap de pescar. A la fi l’amic el passa a buscar per casa, ell encara està preparant la xarxa i el material. Quan acaba, baixa les escales corrents, sense dir ni adéu. Se’n van anar amb el seu cotxe. Cada vegada que queda poc per arribar es posa més nerviós, arriben, baixen del cotxe, agafen les coses i se’n van. Fa molt de vent, sembla que vaigi a ploure. Van caminant, trepitxa una roca i cau al mar el que no sabia nedar, es va ofegar. El seu amic el va intentar ajudar, però ja era massa tard i se l’ emporta l’aigua.

Melanie Martín

El seu enemic

Ella sabia el risc que corria, però havia d’arreglar un assumpte pendent que portava arossegant des de quan havia aprés a caminar.
No tenia intenció d’arribar prompte a casa, ni tampoc d’intentar resoldre-ho en dos minuts, però no es volia fer enrere, la decisió estava presa.
Caminava intentant no pensar gaire, ella sabia que si li donava voltes potser la faria canviar d’opinió, tornant a fracassar un cop més.
Sentia el soroll de les ones, s’estava apropant, i els nervis li recorrien per tot el cos com el maquillatge que s’escampa pel rostre quan plou.
Va arrivar, la mar estava mol alterada, i les ones sonaven de forma amenaçadora. Un record s’escapava del pensament, el record de quan ella quasi s’ofega de petita perquè no sabia nedar, el panic que va tenir llavors i del cual encara el té i que no va poder superar. Quan va reaccionar i es va escapar de les urpes del pasat, va fa el cor ford i es va llança decidia a perdre la por al mar. Es submergia completament, va obrir els ulls dificultosament per l’espessor de l’aigua. Veia com lentament el pànic desapareixia deixant anar el pes d’una vegada per totes.
Va sortir de l’aigua i va respirar profundament, la posta de sol era preciosa com el mar, al ja havia perdut la por.

Andrea Luna

Mar endins

Tot va començar un matí de maig, quan van demanar-li que els acompanyés perquè un dels seus homes no hi podia assistir.
La veritat és que no en tenia massa ganes, era molt perillós posar-se a navegar amb aquell temps, però ho havia de fer, per molt poques ganes que en tingués necessitava marxar i portar alguns diners a casa.
Tot va anar bé fins que es va fer fosc, els mariners van voler descansar i tan sols ell i un altre noi van quedar-se desperts per si els hi pasaba alguna cosa. A mitja nit, les coses que portaven a bord (cordes, xarxes, caixes...) van començar a caure cap a un dels costats. Era tot com si s’estessin efonsant, no podien creure-ho. Van despetar a tothom i van poder veure que a un dels costats del vaixell hi tenien un forat per on els hi entrava l’aigua. Portaven dues bengales, en van fer volar una però va sortir fallida, s’havia banyat amb l’aigua que hi anava entrant poc a poc, i cada segon que pasaba, més aigua hi entrava i més avall se n’anava el vaixell. Van haver de posar-se a sobre de la superestructura i de la xemeneia que eren els llocs mes alts que quedaven sense que els cobrís.
Al cap d’una bona estona, van veure un vaixell apropar-se, però no sé que hagués estat millor que passés, que s’enfonsessin o que els trobessin aquells pirates tant perillosos que van robar-los tot el material i els van segrestar. Demanaven més de 15 milions si volien veure’ls un altre cop a les seves cases.

Alex Tifrea

Els amics pescadors

Hi havia uns amics pescadors que sempre paraven a posar gasoil, menjar, beure i descansar a una illa.
Un dia va arribar un pescador i plovia molt fort. Va anar a menjar i a dormir, després va tornar al seu vaixell i es va trobar un amic seu que ell pensava que acabava d’arribar i li va dir si volia anar a fer un cafè o un te. L’amic li va dir que no, que llavors mateix se’n volia anar perquè com plovia hi devien haver molts peixos i ell necessitava guanyar diners.
L’amic li va dir que era mol perillós anar-se’n mentre està plovent, i li va dir que anessin els dos a prendre algo i després anirien a pescar. L’amic deia que no, ell volia anar en aquell moment perquè hi havien més peixos i ell necesitava pescar-ne molta quantitat.

Seguim amb els jocs literaris!

Una vegada més em participat amb els nostres escrits a un dels jocs literaris de Jesús M. Tibau.
Vam veure una escena de la mítica pel·lícula Gilda i llavors hem escrit uns textos breus que a continuació adjuntarem:

MELANIE MARTÍN: Sobren les paraules...

Mentre m’ estava preparant al meu camerino, després d’una llarga actuació musical, van topar a la porta. M’estava areglant els cabells i el meu ajudant va entrar amb dos homes més. Vaig aixecar la meva melena ondulada i rossa quan va dir el meu nom, la meva mirada es va quedar clavada en un dels homes, que també es va quedar bocabadat mirant-me.
El meu ajudant d’escena em va explicar que aquells dos homes eren productos de música i semblava que estaven interesats en la meva veu. Em van fer algunes propostes, mol interesants; però jo no em vaig assabentar gaire de lo que m’explicaven perquè centrava tota la meva atenció en els preciosos ulls de color mel, brillants, de William que tampoc em treia els ulls de sobre. En aquell moment no hi havia res que m’interessés més que estar al costat d’aquell galant. M’avia enamorat iremediablement de la seva mirada seductora y captivadora. És clar que vaig aceptar la seva proposta quan em van explicar que William seria el que m’acompanyaria allà on anés a gravar.

ANDREA LUNA: Molt més que una mirada
Estava al meu camerí, acabant d’assajar l’actuació teatral que havia de representar en deu minuts, quan de sobte em van topar a la porta.
Uns ulls brillans que expressaven admiració van mirar-me intensament amb moltíssima atenció. -Gilda? -Em va preguntar amb sorpresa. Quan vaig contestar es va quedar bocabadat, sense paraules.
No sé si va ser la meva mirada, la meva bellesa o van ser els meus cabells, bé, fos el que fos, aquella forma d’observarme va ser molt més que una mirada. Amb tan sols aquells dos segons vaig sentir una mena de formigueig dintre la meva panxa, vaig sentir-me atreta per aquell noi. Des de llavors crec amb l’amor a primera vista.

WILSON OYOLA: Impactat per la seva sensualitat
Jo em vaig quedar paralitzat per la seva sensualitat i la seva bellesa física. Quan vaig entrar per la porta, la seva mirada em va arribar fins al cor com si em digués que la estimés i que l’agafés per besar-la. Ella va sentir el mateix per mi, al cap d´un moment ella se sentia molt feliç, igual que jo. Els dos ens vam presentar, ella es deia Gilda i jo, Peter. També vam estar parlant sobre com cantava i ballava, molt bé. Sobretot quan movia la seva cintura al ritme de la música. Ella em mirava fixament i em vaig decidir i la vaig besar. Aixó va ser amor a primera vista.


ERIC SEGARRA: Una passejada pel riu

Em trobo amb una noia a l’habitació , una noia d’una altura normal , morena i amb una mirada preciosa. Quan la vaig veure em vaig quedar bocabadat, no s’havia què feia aquesta noia tan guapa a la meva habitació i li vaig preguntar. Ella em va dir que s’havia trobat la porta oberta i va entrar per veure com era l’habitació , jo no em vaig enfadar i, és clar, al veure aquesta noia tan guapa la volia conéixer millor i li vaig proposar anar a fer una volta, ella em va dir que sí i vam anar-nos-en.
Vam anar per la vora del riu. Era molt bonic perquè s’estava fent fosc i la lluna es reflexava al riu. Jo notava que m’havia enamorat només amb la mirada que em va fer. Amb això ja en vaig tindre prou per enamorarme cegament. Vam estar parlant i coneixent-nos i ella, crec, que en aquell moment també va sentir alguna cosa per mi.
Vam trobar un banquet i ens vam asseure, vam començar parlant i jo tan enamorat li vaig fer un petó i em vaig apartar. En un primer moment vaig pensar que em pegaria una galtada i se n’aniria però no va ser així, quan em vaig apartar ella em va agafar del coll de la camisa i em va besar i llavors tot el que vam fer va ser màgic.
Ens vam fer novios i al cap d’uns dos anys d’estar sortint li vaig demanar de casar-nos i em va dir que sí. Ens vam casar i vam ser feliços, molt feliços

ALEX TIFREA: Una mirada màgica

Una vegada, fa molts d’any, una cantant famosa sempre actuava per la nit al mateix teatre. Ella tenia molts admiradors, però tenia un admirador mol especial, que cada cap de setmana anava a veure-la actuar. No només li agradava la seua veu, sino queli agradava tota ella.

Un dia se la va trobar al vestuari del teatre, ella s’estava posant el vestit, ell no podia dir res quan la va veure,i va sentir que era la persona més especial per a ell.
Ell l’estava mirant però no podia dir res , i ella se’l va quedar mirant sense dir-li res tampoc.
Al cap d’un moment màgic, ell es va presentar i li va dir que era un gran admirador d’ella, que no es perdia cap espectacle.
Ella es va posar molt contenta, i ell va aprofitar per dir-li que podrien anar a sopar després de l’espectacle, ella ss’ho va pensar però li va dir que sí.
Ell la va porta a un bon restaurant, uns dels millors del poble, van sopar i van sortir a passejar pel poble. Quan estaven al cotxe, ell li va dir que li agrada molt i que des del primer dia que la va veure no podia deixar de pensar en ella. Llavors, la noia no savia què dir, no s’ho esperava, però li va agradar que li diguessin això.
Al cap d’una setmana van tornar a quedar i ell volia dir-li que volia alguna cosa seriosa amb ella. Li va dir que sempre volia estar al seu costat, s’havia enamorat i... va ser gràcies a la seva mirada màgica.

JOANA REGOLF: Amor
Vaig estar concentrat en els meus pensaments fins que la vaig veure. Feia molt de temps que no havia tingut aquella sensació tan dolça dins meu. La qüestió era: M’havia enamorat?

Feia temps que no sentia dins meu aquest sentiment; suposo que des que em va deixar la meva antiga promesa. Quan em va deixar vaig jurar que no em tornaria a fixar mai més en una dona, però estava vist que no m’hi podia negar de cap manera...Era massa fort el que m’estava passant. Suposo que havia de tornar a obrir el cor una altra vegada. Sí, era la millor opció.

IVAN LLAMBRICH: Un instant màgic
En Joan anava sempre als teatres per a veure una actriu que es deia Gilda. Era molt bona en la seva professió i ell estava enamorat d’ella i de com actuava.
Era un gran seguidor de la Gilda; no faltava mai a les seves actuacions. El somni de’n Joan era conéixer-la, tindre un record seu per a tota la vida. Un dia van fer una obra molt famosa al poble d’en Joan. Era l’última actuació de l’any allí. En Joan tenia moltes ganes de poder veure a la seva ídol en persona. En Joan, com tots els fins de setmanes anava al teatre del poble perquè li agradava molt, va pensar que era un bon moment per conéixer-la. Llavors ell va preguntar si després de l’actuació que faria la Gilda podria anar a conèixer-la en persona perquè seria un somni. Com els amos del local coneixien molt a en Joan li van dir que li ho preguntarien a ella i si deia que sí la coneixeria. Ell ja es va posar molt nerviós, amb esperança de tindre-la al seu davant. Es va fer de nit, era l’hora de l’actuació de la Gilda. En Joan no va faltar al teatre i els amos, quan va acabar l’espectacle, van presentar la Gilda a un Joan nerviós i fascinat per la seva bellesa, per la seva mirada seductora i per la màgia d’un instant que mai més oblidaria.

HASNAE OCHEN: Amor a primera vista.

Aixeca la melena rossa i es troba amb un noi alt, moreno. Li sembla molt guapo. Té els ulls verds, era molt atractiu. El noi s’havia perdut buscant el servei i va entrar al camerino de la noia, tot perdudet. Es queda mirant a la noia fixament sense llevar-li la mirada del damunt i li pregunta on són els serveis. La noia li indica on son els serveis i esqueden xerrant.

Joc literari. Jesús M. Tibau

Cada mes l'escriptor ebrenc Jesús M. Tibau proposa reptes literaris al seu blog: http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/143e-joc-literari.html

Els alumnes de l'aula oberta han participat aquest mes de gener. Han escrit breus relats seguint les indicacions de l'escriptor. Tots els textos contenen tres substantius acompanyats d'adjectius: "petó", "jaqueta" i "passejada".

MELANIE MARTÍN

El naixement està a uns minuts d’ocórrer i jo seré testimoni del gran aconteixement. M’imagino que l’agafo amb les meves mans i li faig un petó ben dolç. Llavors, poc a poc, veig com la delicada bellesa surt lentament plena d’energia. La closca va caent en trossos grans i cada cop es veu millor. Els ulls rojos, impactans i preciosos; les escates d’un roig com el foc; dues banyes daurades que encara han de créixer; les petites ales que sorgeixen de l’esquena…Una preciosa cria de drac roig neix davant els meus ulls, al costat d’una gran cascada. L’acarono i l’embolico amb la meva jaqueta, esquinçada a causa de les esgarrapades del petitó. D’aquí poc temps el petit drac creixerà, serà una bèstia gegantesca amb una força espectacular i, com la seva mare, també serà amic meu, ja que l’he vist néixer. També el veuré fer-se un drac impresionant. Per la meva ment passen unes imatges: el petit drac i jo caminant junts pel bosc Halow. ¿Hi ha una passejada més intrèpida i apassionant que aquesta? Un any després em dirigeixo al bosc Halow, només jo sé de la seva existència (bé, al menys l’única humana). És un bosc on tot allò que sempre has sommiat existeix: fades, quimeres, hipogrifs... La veritat és que no sé si acabaría de dir-ho tot. Tot i les infinites critaures màgiques que hi ha, només hi vaig amb la intenció de veure el meu amic Dargor, el drac roig.Dargor em va trobar mentre anava cap a la cascada, va guanyar-me al joc de fet i amagar. El vaig acariciar i vam anar a fer un vol, i mai millor dit.

ANDREA LUNA

Aquest matí m’he llevat molt d’hora, i és que ens espera una passejada molt llarga i distreta per aquells caminals que duen a l’ermita.La professora d’història va manar-nos un treball en què havíem d’averiguar el quan, el com i el per què va ser creada quella ermita.Vam pensar que la millor manera de saber-ho era anant-hi, i així ho hem fet, encara que potser ens resulti una mica esgotador. Un olor molt desagradable ens va fer aturar a mig camí, no sabíem d’on venia, però el que sí sabíem bé era que per allí a prop, alguna cosa es cremava.Vam apropar-nos, per veure si podíem fer alguna cosa per aturar-ho, però em va passar quelcom molt desagradable: el suau vent que bufava se’m va emportar la jaqueta nova que la meva àvia m’havia regalat feia tan sols una setmana. Vaig intentar agafar-la, però vaig fer tard, les flames van cremar-la ràpidament.Al tornar a casa no sabia com explicar-ho, em sabia greu dir-li a la meva àvia. Però quan ella va venir a sopar, vaig haver de dir-li. No sabia com, però vaig fer-ho. Em vaig apropar a ella, vaig donar-li un petó molt dolç i li ho vaig contar.

JOANA REGOLF

Tot va començar amb una mirada seva, una mirada que la va deixar paralitzada . I llavors va passar. Una estranya sensació els va invair i es van enamorar.Molt aviat van estar segurs de dir-ho als pares d’ella; i després, als pares d’ell.Van estar molt temps junts i van disfrutar, però al cap d’uns anys les coses van deixar de funcionar.Tal com va començar va acabar: amb una passejada tranquil.la, un calfred, una suau jaqueta... i de comiat, un dolç petó.

HASSNAE OCHEN

L’Arnau i L’Abril es van conéixer una tarde a la platja. Es van agradar i sempre quedaven per estar junts . Un dia van fer una passejada romàntica. Feia un vent horrorós i l`Arnau portava una jaqueta negra . Ell va abraçar l’Abril i li va donar un peto apassionat. Han passat tres anys i encara estan enamorats com el primer dia.

ÈRIC SEGARRA

El dissabte passat, pel matí, vaig anar a comprar-me una jaqueta verda a la botiga “Radical”. La vaig poder estrenar per la tarde; havia quedat amb la meva núvia .Per la tarde, la meva núvia i jo vam quedar per fer una passejada romàntica i així li vaig poder ensenyar la jaqueta nova. Quan li vaig ensenyar li va agradar mol i em va fer un petó dolç.

Club de fans de Un amor peligroso

A l'Aula Oberta som "fans" de la famosa saga Un amor peligroso (Crepúsculo, Luna Nueva, Eclipse, Amanecer).

Hem vist la primera part, Crepúsculo, a l'aula, ens hem emocionat amb els personatges, hem engegat debats, hem buscat informació, hem preparat alguna presentació, hem cercat imatges i vídeos i, sobretot, hem gaudit amb la que alguns consideren la millor història d'amor escrita i escenificada.

Vampirs (Joana Regolf Zaragoza)

Al Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i fins i tot el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.
Al segle XVIII es produeix un auge en la creença en els vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupa també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (d'aquí la creença que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de ràbia (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).
Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxúria, que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia, per això se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.

Característiques

- Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals.
- No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida.
- La decapitació pot matar-los.
- La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles.
- Els ullals creixen amb la visió d'una víctima.

Els homes llop (Ivan Llambrich Roman)

L'home llop és també conegut com a licàntrop.En el folklore i la mitologia, un home llop és una persona que es transforma en llop, ja sigui a propòsit o involuntàriament, a causa d'una maledicció o d'un altre agent exterior. El cronista medieval Gervase de Tilbury va associar la transformació amb l'aparició de la lluna plena, però aquest concepte va ser rarament associat amb l'home llop fins que la idea va ser presa pels escriptors de ficció moderna. La majoria de les referències modernes estan d'acord en que un home llop pot ser assassinat si se li dispara una bala de plata, encara que això és producte de la narrativa moderna i no apareix en les llegendes tradicionals. Com a dada addicional, en el folklore es creu també que hi ha hagut una forta rivalitat entre vampirs i homes llop, pel fet que pertanyen a una mateixa raça de criatures. Els home llop, en haver renunciat als poders vampíric per obtenir una forma física superior, es van guanyar el rancor dels seus parents.
El mite dels homes llop sembla originari d'Europa, i estava molt vinculat amb altres supersticions i la màgia negra. El mite és essencialment masculí i, entre les causes de que un ésser humà es convertís en home llop, les més freqüents eren les següents:
· Ingerir certes plantes vinculades tradicionalment amb els llops i la màgia negra.
· Beure en el mateix lloc on ho hagués fet un llop. · Cobrir amb la pell d'un llop. · Dormir nu a la llum de la lluna plena.
· Utilitza una peça feta de pell de llop.
· Adquirir la capacitat de transformar-se en llop mitjançant màgia i sortilegis.
· Ser el setè fill d'una família i no ser batejat (veure Lobizón).
· Ser mossegat per un altre Home Llop. Aquesta darrera forma era la més comú.
· Tenir relacions sexuals amb un home llop.

Els alumnes de l'Aula Oberta

EL RACÓ LITERARI

TEXTOS NARRATIUS

La Melanie Martín i las seva súper imaginació...

El petit drac roig

Tinc una gran il·lisió perquè el naixement està a uns minuts d'ocórrer . Jo seré testimoni del gran aconteixement. Poc a poc veig com la delicada bellesa surt lentament plena d'energia. La closca va caent en trossos grans i cada cop es veu millor. Els ulls rojos impactans, preciosos; les escates d'un roig com el foc; dues banyes daurades que encara han de créixer; les petites ales que van sorgint de l'esquena...Una preciosa cria de drac roig neix davant els meus ulls, al costat d'un gran salt d'aigua, junt a la seva mare. D'aquí poc temps el petit drac creixerà fins arribar a ser una bèstia gegantina amb una força espectacular, com la de la seva mare. També serà amic meu, ja que l'he vist néixer. Vull veure com es converteix en un drac impressionant.

Andrea Luna ha escrit un text molt tendre....

Els cadellets

Tinc una gran il·lusió. La gossa de la meva cosina ha tingut cadellets, són Bull Dog's anglesos. N'hi ha de blancs i de marrons, i quasi no obren els ulls.
D'aquí dos setmanes o tres, quan ja els puguem separar de la mare, podré quedar-me'n un. El que vulgui. La més petita de totes m'ha agradat més.
Quan tenen gana i van tots cap a la mare per menjar, ella s'espera, i quan quasi tots acaben
llavors va ella. Sempre va tot sola, no es que això m'agradi, però m'ha cridat més l'atenció. Pareix molt tranquil·la.

Joana ha escrito un texto narrativo fabuloso...

La leyenda de la luna

Muchos le temían, muchos otros le estaban agradecidos. Era un ser alado de piel muy pálida- dicen-, con ojos grises y pelo blanco. Muchos de los que le temían era porque dicen que tenía una parte humana y por desgracia para ellos podía estar a su lado y ni se darían cuenta. Lo único que no sabían de ella era que se sentía sola porque cuando era un ser alado todos se apartaban de su lado por miedo de no saber quién era. Dicen que era una persona que temía a la luna y que un día tuvo que salir de noche y cuando no estuvo atenta tropezó con algo y quedó herida. En el momento en que ella dejó de tener miedo a la luna, la luna misma le concedió un don único al que estaba destinada, y desde entonces utilizó su don para ayudar a los demás manteniendo oculta su identidad.

Melanie ahora ejercita su imaginación en lengua castellana...

El peligro de la noche

La luna llena apareció entre las espesas nubes negras que inundaban el cielo en plena noche. El silencio se desvaneció con los aullidos de la bestia, formando una banda sonora escalofriante.
Su cuerpo, cambiando bruscamente en cuestión de segundos... su piel, desgarrándose de tal forma que parecía un jersei roto; su mandibula aumentaba exageradamente y con ella sus enormes colmillos. Sus mú0sculos cada vez se veían más poderosos... sus ojos oscuros, penetrantes, y esa mirada paralizadora. Su grandeza e inteligencia con su espectacular fuerza... El pelo crecía como el fuego en un bosque, su agresividad cada vez se hacía más fuerte y sus ansias de comer eran desesperadas. El finísimo olfato y el desarrollado oído le alertaban que una figura le obserbaba inmóbil mientras realizaba la transformación. Esto es un gran error, ya que la velocidad es aliada de la bestia y el Licántropo al ver que le obserbaba empezó a acercarse para azechar a su presa... preferentemente.... los humanos.

Eric ha escrito un texto narrativo en tercera persona "de miedo"...

La casa encantada

Había una vez un niño llamado José que queria ir a una casa encantada. Fue a buscar a un amigo llamado Juan que también quería ver la casa encantada . La casa era muy grande , con una puerta de madera quebrada y las ventanas abiertas de par en par a punto de caérseles los cristales . José y juan se fueron a ver la casa encantada , al llegar allí llamaron a la puerta y no contestó nadie , la abrieron y al vieron que la casa estaba muy sucia y con las puertas todas abiertas . Subieron al primer piso y estaba igual que abajo , del miedo que tenían se fueron corriendo y abajo de golpe se cerraron todas las puertas y se encendió el fuego y aparecióun hombre viejo con el pelo amarillento y con una barba sucia . Aquel hombre estaba contento porque le habían hecho una visita , pero José y Juan estaban asustados, al final hablaron con aquel hombre y se hicieron amigos.

-----

Ivan ha escrito una historia con un final triste...

------

El pobre perro

----

Juan estaba con su perro en el parque. Él estaba pasando la tarde como todos los domingos. El perro de Juan estaba comiendo tranquilamente pero Juan se despisto un minuto hablando con el móbil y el perro se puso en medio de la carretera. Se habia escapado y pasó un coche y lo atropelló. Juan fue corriendo hacia el perro y vio que estaba mal herido y se fue corriendo hacia el veterinario de la ciudad. Atendieron rápidamente al perro porque Juan estaba muy nervioso, porque hacia seis años que tenía el perro y lo quería mucho. Él estaba esperando fuera a ver si el médico del animal le decía algo del perro. Tres cuartos de hora más, el veterinario salió y llamó a Juan y le dijo que le tenían que operar de la columna y de una pata o sino el perro no se movería nunca más. El veterinario le dijo que la operación valía dos mil euros y Juan le dijo que no tenía tanto dinero, ya que no tenía trabajo. Entonces Juan le dijo que matase al perro porque no tenía suficiente dinero y que le matase para no sufrir más.

Melanie escribe en primera persona un texto narrativo de tema amoroso...

Un suspiro sale desde el fondo de mi alma sin poder evitarlo... mis ojos visualizan su bello rostro dejándome perpleja con mi mente en blanco. Un fuerte golpe en el pecho me hace reaccionar y observar la figura con atención y curiosidad. Sus cabellos oscuros como la misma noche alborotados bailando al son del viento, la figura de su cara morena, fina y preciosa, sus ojos como dos diamantes negros relucientes y cautivadores, esa mirada tan dulce, sincera y seductora... Voy perfilando con la mirada en contorno de sus labios perfectos mientras las horas parecen detenerse y el silencio invadiendo el lugar. Veo como poco a poco se me acerca con cuidado sin dejar de quitar la mirada de mis ojos, claros y atónitos por la imagen reflejada en ellos. Mi corazón está a punto de estallar mientras su mano acaricia mi cara con suavidad y dulzura. Sus, labios sólo a unos centímetros de los míos, y yo intentando controlar mis impulsos. Noto como lentamente va deslizando su mano con respeto por mi espalda hasta llegar a mi cintura, agarrándome con fuerza contra su pecho musculoso. Se acerca pausadamente hacia mi... hasta rozar sus labios con los míos dándome un beso apasionadamente el cual activó mís sentidos despertando el amor que siento por él...corespondiéndole el beso...

TEXTOS DESCRIPTIUS

Melanie dibuja con sus palabras un paisaje nocturno

El paisaje nocturno nos enseña un bonito lugar. La luna llena brilla con todo su esplendor junto a sus acompañantes las estrellas reflejadas en el mar. Una majestuosa montaña se puede ver desde el pueblo que se encuentra en el campo, en la parte más baja. La campana de la gran torre en médio del pueblo suena enérgicamente mientras el viento mueve delicadamente las hojas de los árboles, dejando a la vista un largo camino, que nos lleva a la orilla donde la marea está tranquila.

Wilson describe el mismo paisaje...

En este paisaje veo una luna grande acompañada de una estrellas brillantes. También hay un pueblo rodeado de árboles y pinos enormes. Veo un camino muy largo, y un lago rodeado de palmeras en el que se refleja las estrellas y la luna. Las montañas, grandes y rocosas, envuelven el pueblo.

Andrea plasma lo que ha visto en una foto

En esta imagen puede verse un cielo oscuro y estrellado, con una gran luna llena en la parte derecha de la foto que ilumina también el pueblo pequeño, de tan sólo siete u ocho casitas, rodeadas de árboles y pinos muy altos. Parece una zona montañosa, ya que pueden verse en las dos partes de la foto unas pequeñas montañas o peñas. A primera vista parece un lugar muy tranquilo, con mucho campo y espacio para poder salir o para poder cultivar.

Joana también ha descrito el mismo paisaje

En este paisaje nocturno se puede observar la luna y un cielo estrellado. Mirando a los lados se ve una montaña y posiblemente una peña. Más abajo también se ve un largo camino y un río. También se puede ver un pequeño pueblo con árboles en el que todo el mundo está descansando. Los hermosos rayos de de la luna llena iluminan el pueblo. Si te fijas bien, puedes ver algo que parece el mar, el desierto o nieve, pero es un bosque.

Wilson fa una descripció de la seva habitació com si fos un lloc màgic

La meva habitació és un espai molt gran, tan gran com l'univers. A dintre s'hi pot trobar de tot. El llit on dormo és plega i es desplega, sembla un acordió. A les prestatgeries hi tinc tantes coses que no acabaria mai de nombrar-les. Per exemple, una tele, revistes, llibres, diccionaris, un equip de música, una play, una colecció de cotxets, i molts i molts de secrets. De dia entra molta llum per la finesta; per la nit l'habitació es converteix en el meu refugi perquè em sento segur i molt agust.

TEXTOS POÈTICS

Un/a alumno/a anónimo/a se ha inspirado en el amor...

Escogiste el día,
el momento
y el lugar inadecuado.
Miradas y más miradas,
hice lo incorrecto...
pasar de ti...

Hoy me arrepiento,
me hubiese gustado mirarte a la cara,
a los ojos...
¡al corazón!
Responderte adecuadamente a tu pregunta,
estar contigo un ratito más...
Ahora me doy cuenta...
me arrepiento
y me arrepentiré toda la vida...
Es demasiado tarde.

Quizás ya me habrás olvidado,
aunque yo sigo pensando en ti,
en ese día,
en ese momento,
en ese lugar...

Sólo me queda tu recuerdo...
Y algo más que decirte...
¡TQ!


Eres lo que siempre deseé y que creía que no encontraría, ya que dudaba de tu existencia, eres la luz que me ilumina cuando estoy a oscuras y el guía que me enseña por donde caminar, eres el que tapa los agujeros para que no me caiga y me proteje de cualquier peligro o amenaza. Eres el que me quiere por lo que soy y no por como quiere que sea, el que no llora para no derrumbarme y me hace reír cuando estoy triste. Eres el que está a mi lado en lo bueno y en lo malo, el que me respeta con sinceridad, haciendo que me respeten, eres el principe de mis sueños, el motivo por el que mi corazón está lleno de fuerza para latir día a día. Eres el tesoro más valioso que ha existido nunca y que nadie pudo encontrar jamás, eres el que me arropa cuando hace frío y me cubre cuando llueve, el que me aconseja respetando mi opinion y mi punto de vista, eres el que forma parte de mis sueños, de mi vida y de mi ser, el que me enseñó que la felicidad es real, el que no me tapa los ojos delante de la verdad, el que me cuida y me mima cada segundo de mi vida. Eres el sol que me despierta y la luna que me duerme, el día que me alegra y la noche que me apasiona, eres el amor de mi vida que me robó el corazón pidiéndome permiso, el que forma parte de mí y el dueño de mi alma. Eres el que con una mirada me explica todo sin decir nada, el que me levanta cuando me hundo y el que sufre en silencio para que yo no sufra, eres la razón de mi vida y de mi existencia. Tu respiración es mi oxígeno, si dejas de respirar me ahogo. Tú eres el responsable de mis emociones y alteraciones de los sentidos, mi corazón está en tus manos, si lo dejas caer no puedo vivir, mi vida eres tu... si te vas desaparezco...