Vam veure una escena de la mítica pel·lícula Gilda i llavors hem escrit uns textos breus que a continuació adjuntarem:
MELANIE MARTÍN: Sobren les paraules...
Mentre m’ estava preparant al meu camerino, després d’una llarga actuació musical, van topar a la porta. M’estava areglant els cabells i el meu ajudant va entrar amb dos homes més. Vaig aixecar la meva melena ondulada i rossa quan va dir el meu nom, la meva mirada es va quedar clavada en un dels homes, que també es va quedar bocabadat mirant-me.
El meu ajudant d’escena em va explicar que aquells dos homes eren productos de música i semblava que estaven interesats en la meva veu. Em van fer algunes propostes, mol interesants; però jo no em vaig assabentar gaire de lo que m’explicaven perquè centrava tota la meva atenció en els preciosos ulls de color mel, brillants, de William que tampoc em treia els ulls de sobre. En aquell moment no hi havia res que m’interessés més que estar al costat d’aquell galant. M’avia enamorat iremediablement de la seva mirada seductora y captivadora. És clar que vaig aceptar la seva proposta quan em van explicar que William seria el que m’acompanyaria allà on anés a gravar.
ANDREA LUNA: Molt més que una mirada
Estava al meu camerí, acabant d’assajar l’actuació teatral que havia de representar en deu minuts, quan de sobte em van topar a la porta.
Uns ulls brillans que expressaven admiració van mirar-me intensament amb moltíssima atenció.
No sé si va ser la meva mirada, la meva bellesa o van ser els meus cabells, bé, fos el que fos, aquella forma d’observarme va ser molt més que una mirada.
WILSON OYOLA: Impactat per la seva sensualitat
Jo em vaig quedar paralitzat per la seva sensualitat i la seva bellesa física. Quan vaig entrar per la porta, la seva mirada em va arribar fins al cor com si em digués que la estimés i que l’agafés per besar-la.
ERIC SEGARRA: Una passejada pel riu
Em trobo amb una noia a l’habitació , una noia d’una altura normal , morena i amb una mirada preciosa. Quan la vaig veure em vaig quedar bocabadat, no s’havia què feia aquesta noia tan guapa a la meva habitació i li vaig preguntar. Ella em va dir que s’havia trobat la porta oberta i va entrar per veure com era l’habitació , jo no em vaig enfadar i, és clar, al veure aquesta noia tan guapa la volia conéixer millor i li vaig proposar anar a fer una volta, ella em va dir que sí i vam anar-nos-en.
Vam anar per la vora del riu. Era molt bonic perquè s’estava fent fosc i la lluna es reflexava al riu. Jo notava que m’havia enamorat només amb la mirada que em va fer. Amb això ja en vaig tindre prou per enamorarme cegament. Vam estar parlant i coneixent-nos i ella, crec, que en aquell moment també va sentir alguna cosa per mi.
Vam trobar un banquet i ens vam asseure, vam començar parlant i jo tan enamorat li vaig fer un petó i em vaig apartar. En un primer moment vaig pensar que em pegaria una galtada i se n’aniria però no va ser així, quan em vaig apartar ella em va agafar del coll de la camisa i em va besar i llavors tot el que vam fer va ser màgic.
Ens vam fer novios i al cap d’uns dos anys d’estar sortint li vaig demanar de casar-nos i em va dir que sí.
ALEX TIFREA: Una mirada màgica
Una vegada, fa molts d’any, una cantant famosa sempre actuava per la nit al mateix teatre. Ella tenia molts admiradors, però tenia un admirador mol especial, que cada cap de setmana anava a veure-la actuar. No només li agradava la seua veu, sino queli agradava tota ella.
Ell l’estava mirant però no podia dir res , i ella se’l va quedar mirant sense dir-li res tampoc.
Al cap d’un moment màgic, ell es va presentar i li va dir que era un gran admirador d’ella, que no es perdia cap espectacle.
Ella es va posar molt contenta, i ell va aprofitar per dir-li que podrien anar a sopar després de l’espectacle, ella ss’ho va pensar però li va dir que sí.
Ell la va porta a un bon restaurant, uns dels millors del poble, van sopar i van sortir a passejar pel poble. Quan estaven al cotxe, ell li va dir que li agrada molt i que des del primer dia que la va veure no podia deixar de pensar en ella. Llavors, la noia no savia què dir, no s’ho esperava, però li va agradar que li diguessin això.
Al cap d’una setmana van tornar a quedar i ell volia dir-li que volia alguna cosa seriosa amb ella. Li va dir que sempre volia estar al seu costat, s’havia enamorat i... va ser gràcies a la seva mirada màgica.
Vaig estar concentrat en els meus pensaments fins que la vaig veure. Feia molt de temps que no havia tingut aquella sensació tan dolça dins meu. La qüestió era: M’havia enamorat?
IVAN LLAMBRICH: Un instant màgic
En Joan anava sempre als teatres per a veure una actriu que es deia Gilda. Era molt bona en la seva professió i ell estava enamorat d’ella i de com actuava.
Era un gran seguidor de la Gilda; no faltava mai a les seves actuacions. El somni de’n Joan era conéixer-la, tindre un record seu per a tota la vida. Un dia van fer una obra molt famosa al poble d’en Joan. Era l’última actuació de l’any allí. En Joan tenia moltes ganes de poder veure a la seva ídol en persona. En Joan, com tots els fins de setmanes anava al teatre del poble perquè li agradava molt, va pensar que era un bon moment per conéixer-la. Llavors ell va preguntar si després de l’actuació que faria la Gilda podria anar a conèixer-la en persona perquè seria un somni. Com els amos del local coneixien molt a en Joan li van dir que li ho preguntarien a ella i si deia que sí la coneixeria. Ell ja es va posar molt nerviós, amb esperança de tindre-la al seu davant. Es va fer de nit, era l’hora de l’actuació de la Gilda. En Joan no va faltar al teatre i els amos, quan va acabar l’espectacle, van presentar la Gilda a un Joan nerviós i fascinat per la seva bellesa, per la seva mirada seductora i per la màgia d’un instant que mai més oblidaria.
